“La implantació de parcs eòlics ajuda al reequilibri territorial, afavorint el desenvolupament de municipis rurals i de muntanya.”; “L’energia eòlica comporta inversions globals importants, generació de riquesa directa i indirecta, dinamització de les economies locals, ocupació laboral, reequilibri territorial, millora del proveïment elèctric local, etc.”; “És una oportunitat per contribuir al desenvolupament dels municipis i fixar població al territori, atenent a les expectatives laborals que es prometen per part dels promotors.”
Aquests són alguns dels arguments emprats per la Generalitat als decrets reguladors i plans territorials d’implantació de l’energia eòlica a Catalunya. Uns arguments ambigus i similars als de les empreses promotores, que parlen “d’impuls a la formació i ocupació de joves de la zona”, “d’aturar l’emigració del jovent més emprenedor”, “de crear una quantitat apreciable de nous llocs de treball” o “de millorar infraestructures”.
Tot això es recull a l’estudi fet pel professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Sergi Saladié i presentat aquest dimecres a la Granadella, l’Ajuntament del qual n’havia encarregat l’elaboració.

Llocs de treball
Una de les conclusions de l’estudi, fet entre el març de 2012 i el març de 2013, és que, comptat i debatut, “l’impacte laboral de les centrals eòliques a escala local és pràcticament nul”. Mentre els promotors eòlics establien una mitjana global de 0,3 llocs de treball per cada MW instal·lat (comptant directes, indirectes i induïts), les centrals analitzades generen 0,03 places per MW instal·lat, que signifiquen un 0,3% del total de la població activa. I si només es tenen en compte els llocs de treball directes, les xifres baixen al 0,2%.

Importància dels impostos
Entre els objectius de l’estudi hi ha també comprovar si existeix o no correlació entre ingressos provinents de les centrals eòliques i les diferents comarques que les acullen. És a dir, si un municipi rep més o menys en funció de la zona o comarca on es trobi. I la conclusió és que no, sinó que “les diferències entre els rendiments d’unes i altres centrals rauen més en el tipus d’impostos que aplica cada municipi i els convenis signats”.
Així, els majors rendiments municipals de l’energia eòlica s’obtenen en aquells pobles que tenen uns tipus d’IBICE (Impost de Béns Immobles de Característiques Especials) i IAE elevats i uns convenis al voltant dels 3.000 euros/MW. És el cas, per exemple, de Tarrés i Fulleda, que tenen rendiments superiors als 6.000 euros/MW. Per contra, els municipis amb menors rendiments (com Pradell de la Teixeta, al Priorat, o Argentera, al Baix Camp) són els que tenen l’IBICE reduït, o no s’aplica, i l’IAE reduït o uns convenis per sota dels 2.000 euros/MW.

Impacte sobre els pressupostos
Entre impostos, convenis i taxes vàries, el que pot recollir un ajuntament dels parcs eòlics que té al seu terme va des dels 580 euros de Colldejou (Baix Camp) als 473.000 de la Granadella. Si ho mirem pel gruix que suposen en el total d’ingressos municipals, veiem com la mitjana dels municipis estudiats és del 7,4%, xifra superada àmpliament a Fulleda (49%), Tarrés (22%) i la Granadella (34,5%), mentre que d’Almatret i Bellaguarda no hi ha dades. Tot plegat suposa entre un 3% i un 4% del conjunt de la facturació que obtenen les centrals eòliques al territori.