Situada a l’extrem oriental de les Garrigues, Fulleda s’ha disputat des de fa uns anys el fet de ser el poble més petit de la comarca amb Tarrés, municipi veí. Ambdós ronden el centenar d’habitants -uns quants amunt, uns quants avall- i, per això, el fenomen de les “llistes fantasma”, que aquest any s’ha expandit de manera espectacular arreu de la comarca i del país, no hi és pas nou.
Les candidatures del PSC a Fulleda, per exemple, sempre han estat “fantasma”, com la de Javier López Fernández el 2011 –nom i cognoms que coincideixen amb els de l’actual eurodiputat a Brussel·les- o les de 2007 i, més enrere, el 1991. Quant al PP, el mateix: excepte el 2011 amb el fulledenc Josep M. Josa –que va obtenir regidoria-, les seves candidatures sempre les han format persones de fora i sense cap vincle amb el municipi.
Aquestes candidatures recollien sempre entre zero i un màxim de tres o quatre vots, i CiU va governar més de 20 anys amb absoluta placidesa, traient sempre els cinc regidors del ple, amb Carles Gabarró com a alcalde més longeu entre 1994 i 2007. A les eleccions del 2003, però apareix en escena una segona candidatura formada per gent del poble: l’Agrupació Progressista de Fulleda – Acord Municipal, vinculada a ERC. Aquesta no era “llista fantasma” i va treure 43 vots. CiU va tornar a guanyar, però amb un estretíssim marge de només dos vots.
Padró inflat
Arriben els comicis del 2007, altra vegada amb dues candidatures autòctones en joc (CiU i ERC), que apunten altra vegada a uns resultats frec a frec, però apareix un element nou sobre la taula: un increment del 20% del padró. Només durant el gener d’aquell any, quatre mesos abans de les eleccions, es va passar de 101 persones censades a 122. Mesos després, la Fiscalia va corroborar que la majoria de persones empadronades tenien vincles familiars amb els candidats de CiU. Tot i la jugada, aquelles eleccions les guanyaria ERC, amb quatre dels cinc regidors.
Entra en escena la 'llista fantasma' de CiU
Eleccions 2011. L’equip de CiU que havia disputat l’Ajuntament el 2007 desisteix i al seu lloc apareix, per primera vegada, una candidatura de CiU formada íntegrament per gent de fora i encapçalada per l’arbequina Lídia Aixalà, actual cap comarcal de CDC a les Garrigues, que obté 19 vots però cap regidor.
Eleccions 2015. La tendència demogràfica porta Fulleda a ingressar als pobles de menys de 101 habitants i, en conseqüència, a haver d’escollir tres regidors en lloc dels cinc habituals. Ara, definitivament, és el poble de la comarca més petit, amb menys votants i menys regidors en joc. I, al mateix temps, hi apareixen més “llistes fantasma” que mai: tres de les quatre que es presenten. El PP i el PSC amb gent de lluny, i CiU, que ho torna a intentar amb Lídia Aixalà, ara acompanyada d’un altre arbequí, Ramon Recasens, que el 2011 s'havia presentat a Tarrés. És de les poques “candidatures fantasma“ que CiU fa al país.
A diferència d’anteriors ocasions, però, en què els interessos polítics extramunicipals no aconseguien obtenir regidoria, aquesta vegada en tenen molts números, i és que la candidatura autòctona (APF-AM) presenta només dos candidats per a un Ajuntament que el conformaran tres. Només que alguna de les tres “llistes fantasma” tregui un vot, entrarà amb plaça al consistori i, de retruc, computarà amb almenys un regidor de cara al Consell Comarcal i la Diputació.