L’historiador, professor i president del Centre d’Estudis de les Garrigues Josep Rubió, de Cervià, no va poder exposar la seva ponència sobre el cost humà de la Guerra Civil a Torregrossa (Pla d’Urgell) a les sisenes Jornades d’Estudis que hi organitzava el Centre de Recerques Mascançà el 17 d’octubre. El motiu: el veto de l’Ajuntament a que es parlés d’aquesta qüestió, tot i que inicialment, al juliol, havia acceptat la ponència proposada per Mascançà i que havia de ser la sessió inaugural de les jornades.

Segons un comunicat de l’entitat en suport a l’historiador, “poques setmanes abans de les jornades vam rebre una trucada de l’alcalde argumentant que no era pertinent la ponència del doctor Rubió per motius relacionats amb la pau social al poble”. Ho explica el mateix Rubió a l’últim número de SomGarrigues, mitjà del qual és col·laborador habitual: “com aquell condemnat a mort que espera una trucada d’última hora amb l’esperança que li commutin la pena, així estava jo el divendres. Però la trucada salvadora no arribà. D’aquesta manera, el dissabte 17 d’octubre de 2015 vaig entrar a formar part del dubtós grup dels conferenciants vetats”.

Paradoxalment, la ponència en qüestió ja existia i havia estat publicada al número 5 de la revista Mascançà (2014) i exposada a les quartes Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell a Linyola l’any 2013. De fet, bona part del que s’hi diu forma part de la tesi doctoral que Rubió va presentar el 2011 i que, posteriorment, va ser adaptada per al seu llibre “La Guerra Civil a les Garrigues. De la revolució a l’ocupació franquista (1936-1939)”, de Pagès Editors.

Sorpresa i enuig
Al seu article de SomGarrigues, Rubió considera el fet “una actuació vergonyant, d’una ingerència cap a la llibertat d’expressió inexplicable, inadmissible i inqualificable en ple segle XXI”. “Potser ja va essent hora que les noves generacions comencin a saltar-se algunes pantalles de la història en blanc i negre”, afegeix. I és que el president del Centre d’Estudis de les Garrigues ha fet multitud de xerrades sobre la Guerra Civil a la comarca, tema del qual és especialista i, en tant que autor del llibre sobre aquell conflicte a la comarca, ha parlat d’aquella època a molts pobles i mai fins ara havia estat vetat, tot i tractar-se de pobles que van viure episodis durs i amb molta tensió social. “Encara ens falta, tot i que sembli estrany, amplitud de mires, molta pedagogia, obertura de pensament i voluntat per voler recuperar el nostre passat. Potser ja va sent hora!”, diu Rubió.

Des del Centre de Recerques Mascançà també es creu que la decisió del consistori “no va ser encertada” i que “qualsevol tema tractat amb rigorositat i des d’un enfocament científic ens ha de ser útil per avançar com a societat”. “Considerem que aquest és un fet aïllat, però que no volem que senti cap precedent”, diuen.

Torregrossa, a les Garrigues dels anys 30
Als seus treballs històrics sobre la Guerra a les Garrigues, Rubió sol incloure Torregrossa, ja que en aquella època aquest municipi formava part de les Garrigues. A la seva ponència, l’historiador hi parla de 23 víctimes mortals fruit de la repressió a la rereguarda al esclatar el conflicte i 24 fruit de la repressió franquista posterior, xifres que fan de Torregrossa un dels pobles més convulses del moment.

Als anys 40, a aquest municipi s’hi va erigir un monument dedicat als caiguts del bàndol franquista, que va mantenir sempre simbologia de la dictadura i que va ser retirat l’estiu de 2013, no sense polèmica.