Fa temps que vaig llegir aquest proverbi africà i, des de llavors, m’he sentit herba, he sentit com aquests pesos pesats queien sobre meu i definien la meva altura, el meu grossor i, fins i tot, la meva situació. Sents com t’aixafen i et tornes a aixecar amb el primer raig de llum. He sentit com accions portades a terme per mi o per algunes de les fulles d’herba que m’envolten tenen un final idèntic; he sentit com cauen les gotes de pluja i ens donen esperança per seguir creixent per poder arribar algun dia a algun lloc i poder omplir-lo de color, però, al final, sempre acaben els elefants, per una raó o una altra, barallant-se damunt nostre, impedint amb els seus pesos el nostre avanç, fent inert qualsevol futur. Sempre existiran els elefants, cada dia s’engreixen més, amb ganes de barallar-se, sense pensar en els anomenats danys col·laterals. És l’evolució, la teoria de Darwin, la lluita per la supervivència mitjançant l’engreixament de l’ego, l’individualisme dut a la màxima expressió. Espanya sempre ha tingut vocació d’imperi. De sotmetre els altres. Aquests últims anys Espanya ha fet unes ofensives intenses, injustes i implacables contra Catalunya, que fins i tot han dut cap a la causa de la independència persones que mai s’ho haurien imaginat. Amb temps de bonança econòmica se sentien importants asseient-se a la taula del G-20, presumint de creixement econòmic sense precedents; però la crisi els ha situat a la trista realitat de ser com Portugal, Irlanda o Grècia, quan els ha passat tot això la seva naturalesa els ha empès a acarnissar-se amb els més dèbils. D’on vénen si no els aires d’involució autonòmica que fa temps que Aznar escampa, la sentència de l’Estatut, l’escanyament econòmic, l’agressió a la immersió...? Tenim un adversari molt poderós i que està jugant amb totes les armes. Que hi hagi algunes persones que volen acabar amb el català o limitar el català a l’escola. Som davant d’una ofensiva seriosa. El sistema escolar català funciona, el que volem és que funcioni millor. Ens estan agredint per convertir-nos en uns resistents en lloc de deixar-nos ser uns progressistes. El mètode de la immersió lingüística s’ha reconegut com un bon mètode per assegurar el bilingüisme. Si ells tinguessin èxit ja no hi hauria bilingüisme, hi hauria nens escolaritzats en català i nens escolaritzats en castellà. La llengua és per entendre’ns, no volem que ens separi, volem llengües que uneixin. El mètode de la immersió lingüística fa que els nens surtin de l’escola sent aptes en les dues llengües Quan saps que ets herba també sents el poder que som part d’aquesta evolució i, encara que ens vulguin fer creure el contrari, he sentit que tenim la capacitat per canviar les coses. He sentit que a pesar de ser aixafats per pesos pesats cada dia podem trencar la cadena que ens fa ser fràgils.