En aquesta època de crisi –en què el sector immobiliari n’és una de les causes més importants– molts agricultors es pregunten si és el moment de comprar terra. En una economia de mercat totes les inversions es troben entrelligades. Mentre la borsa cau, el preu de l’or puja, comportant-se com un valor refugi enmig de les fluctuacions financeres. Mentre el sòl urbà se situa a valors mitjans per a l’Estat similars als de l’any 2000 (175 euros/m2), els preus del sòl agrícola pugen per sobre de la inflació. El valor de la terra va relacionat directament a les seves característiques agronòmiques: qualitat de la terra, distància de les comunicacions o del centre urbà i l’edat de la plantació, quan n’hi ha. A les Garrigues, el regadiu n’és un dels factors diferencials més importants. Si el valor de la terra d’oliveres, ben situades i de qualitat, se situa al voltant dels 5.000-6.000 euros/ha, el de la de regadiu de suport puja als 10.000-11.000 euros/ha. També s’ha de tenir en compte el nivell dels preus dels productes. Precisament, a l’any 2010 es va iniciar un caiguda dels preus de l’oli i, per tant, del preu de la terra, a causa dels excedents de diverses campanyes. També s’han de tenir en compte les subvencions de la PAC. Els preu de la terra serà notablement diferent si es té dret a l’ajut o no. El preu del sòl capitalitza immediatament els ajuts directes. Ara hi ha fortes discussions a tot Europa sobre el futur de la PAC. Els preus de la terra es veuran enfortits si la proposta definitiva els manté, o debilitats si hi ha variacions a la baixa. En canvi, en els regadius amb dotació suficient d’aigua, que permet la producció de fruites de pinyol, els preus s’enfilen fins a prop dels 30.000 euros/ha, cinc vegades més que al secà. Els preus que indico són només a títol referencial, ja que depenen de molts factors, entre els quals la mateixa situació dels compradors. La valoració de la terra s’ha de considerar cas per cas, i especialment el comprador. Els veïns que volen eixamplar la seva explotació, i així millorar l’amortització dels elements fixos, poden proposar un preu superior. Val recordar que mentre les inversions s’amortitzen, conceptualment la terra es remunera per la renda, ja que el valor final es manté a llarg termini. L’eliminació dels impostos mortis causa també permet consolidar preus. El preu que es paga per un arrendament ens pot indicar el nivell de la renda, però actualment a les Garrigues n’hi ha molt poques, limitades als conreus de cereals. El preu de la terra no es calcula, es constata.

La pujada de preus del sòl agrícola en els darrers anys ha estat entre un 9% i un 12%, molt superior a la de la inflació. Una vegada més la terra s’ha comportat com un valor refugi. Mentre que els valors de la borsa s’han enderrocat, els preus de la terra agrícola han anat pujant constantment, ara amb menys força a causa de la influència de l’economia, i especialment per manca de finançament bancari. L’oferta de terra agrícola és rígida: les existències de sòl són limitades: a les Garrigues hi ha solament unes 30.000 ha cultivades. Les transaccions són mínimes, accelerades quan hi ha concentracions parcel·làries o transformacions en regadiu. En canvi, en el sòl urbà, l’oferta pot créixer de forma indefinida, provocant –com és el cas ara– un excés d’oferta i una caiguda de les transaccions de 25.000, el 2004, a 4.000 el 2011 a tot l’Estat. La millor recomanació és que el comprador sigui pagès, que ho faci per augmentar la dimensió de la seva explotació i així baixin els costos per unitat de producte.