Fa un parell de setmanes vaig estar esmorzant amb tres pagesos de Maials al restaurant 2009, un d’aquells dies que la feina no és intensa i la boira sí. Vam tenir una conversa distesa entre callo i callo, Barça, el temps i la campanya d’olives.
Es veu que la cosa no pinta bé, cada cop el preu de liquidació és inferior. Però com que sóc torracollons de mena els vaig preguntar com s’entén que la gent no pari de comprar vibradors i es dediqui a collir sí o sí fins a l’última oliva de l’arbre.
A l’única conclusió a la qual vam arribar és que la gent treballa més amb el cor que amb el cap. Sembla que deixar olives a l’arbre és un sacrilegi digne de l’infern dels mals pagesos.
Tothom té clar que vénen anys dolents, és força definitiu que la PAC destinarà només un terç dels imports actuals durant els pròxims 3 anys. Davant aquest fet impera la necessitat que cooperatives i associacions uneixin esforços per formar els pagesos del futur i ensenyar a actuar sota el criteri de la rendibilitat, encara que sigui a contracor.