L’any 2012 les escoles de l’Albi van complir els seus primers cinquanta anys d’existència. Per celebrar aquesta efemèride es farà, durant els mesos de juliol i agost, una exposició de fotos dels anys escolars i es publicarà un opuscle. L’ocasió s’ho mereix. Com a arreu, la vila sempre ha estat preocupada per la construcció d’un centre escolar, ja que els nens els repartien per diversos llocs, mai, però, en un recinte de propietat municipal. Més tard l’Ajuntament va habilitar tres sales del seu edifici com a escola. Les nenes més grans havien d’anar a un altre lloc. Encara no s’aplicava la coeducació. La plaça del poble servia de pati, sempre dominada pels nens. Les nenes no hi tenien quasi espai. Els nens anaven a “estudi” i les nenes anaven a “costura”. Amb aquestes paraules queda de manifest que els nens anaven a estudiar i, en canvi, les nenes havien d’aprendre el que farien quan es casessin. Ens feien creure que per a elles no semblava que fos tan important tenir estudis. La inauguració del centre escolar va donar lloc a un edifici modern i s’hi construïren quatre pisos per als mestres, ja que es pensava que si els educadors tenien una casa al poble preferirien venir a l’Albi que anar a altres llocs.
En aquestes escoles hem pogut veure el gran canvi en l’educació. Per sort, avui ja no s’ha d’anar amb el tronquet de llenya que servia per poder encendre les estufes a l’hivern. Eren els alumnes els que mantenien la calefacció. D’un sol llibre, una llibreta, un “plumier”, un llapis, una goma, una ploma i alguns llapis de colors hem passat a carteres amb rodes plenes de llibres i material escolar. Fins i tot, últimament, també tenen ordinadors i tot el necessari per poder estudiar, com la biblioteca construïda en un dels pisos que era per als mestres. Un gran pati, on els nens i nenes juguen tots junts, sense cap distinció, ni de raça, ni de llengua, ni de sexe, ni de religió. Avui, en un altre pis de l’edifici, hi ha la guarderia, un altre senyal de progrés per poder encaminar els nens cap a l’ensenyament, tan prompte com sigui possible.
En alguns pobles de la comarca es van tancant escoles: el Vilosell, Aspa, Fulleda, la Floresta, Tarrés, Granyena. Ja fa temps que els nens i les nenes han d’anar a fer els estudis fora del poble, i ara perillen els col·legis dels Torms i dels Omellons. Els que tenim escoles que funcionen estem contens, ja que l’ensenyament dels infants és el començament per preparar-los per al dia de demà. Després de cinquanta anys hem d’agrair a tots els que varen lluitar perquè aquest edifici escolar fos una realitat. Malauradament, quan semblava que l’educació que vam tenir nosaltres havia canviat, novament ens volen imposar normes que recorden altres temps. Volen destruir la nostra llengua. Nosaltres, a classe, no podíem parlar en català; ara sembla que tot vol tornar. Els que vàrem viure aquells temps no ho desitgem i lluitarem per poder tenir una escola plural on els nostres nens i nenes puguin aprendre català, castellà, anglès, francès i el que faci falta. “El saber no ocupa lloc”, ens deien els nostres pares. Protegir i conservar les nostres escoles i la nostra cultura és un dret i un deure que tenim tots. Fem-ho possible!