Ja fa temps que el Premi Olivera d’Or al Garriguenc de l’Any, convocat pel Consell Comarcal, s’ha convertit un premi que el que fa és reconèixer llargues trajectòries personals i no allò concret que, segons deien les bases fins ara, hauria pogut fer qualsevol persona en el decurs de l’any anterior a la convocatòria en favor de la comarca. És un premi, per tant, que acaba quedant restringit a molt poques persones i fins i tot es fa servir per guardonar entitats que compleixen certs anys d’antiguitat, per no parlar de la ridícula batalla política en què es va convertir l’últim any.

Per mirar de redreçar la tendència i ajustar millor les bases a l’objectiu, el Consell va convocar a l’octubre els membres del jurat, del qual formem part, a una reunió. Tot i ser pocs els que hi vam participar, d’allí va sorgir l’acord de no acotar el premi ni a trajectòries genèriques ni a fets de l’any anterior. A més, es va dir de fer prevaler els mèrits a una qüestió voluntària i altruista, per evitar premiar aquella gent que simplement fa bé la feina amb què es guanya les garrofes. També es va parlar d’ampliar els mèrits a iniciatives supramunicipals, per evitar que el guardó recaigués només en gent que s’ha implicat molt en coses del seu poble, però només del seu poble, sense el vessant comarcal que el premi vol reconèixer. Altres debats que hi va haver a la reunió, però que no van quedar tancats, van ser el nombre màxim de candidatures per cada entitat presentadora o l’ètica o no ètica de presentar-se a un mateix.

Però resulta que quan han sortit les bases, de tot això, res de res. Ni una coma. És més, a diferència d’altres anys, aquesta vegada es parla explícitament de reconeixement a la trajectòria. És a dir, just el contrari del sentit en què es va desenvolupar la reunió a què vam ser convocats i els acords a què es van arribar. La pregunta és òbvia: de què va servir tot allò? On van quedar totes aquelles anotacions que es van prendre? Quin és el respecte a un jurat a qui se’l convoca, diu la seva, se’n pren nota i a l’hora de la veritat se l’ignora sense cap explicació? Sigui com sigui, un any més en què tot continuarà igual.