Diumenge 22 de setembre em vaig calçar per fer els 24 km de la cursa dels Tossals que organitza el Club Ciclista i Excursionista d’Almatret. –Per cert, abans de seguir, des d’aquí els felicito per la bona organització i pel caliu habitual de la seua gent.– I per què dic que els Tossals és més que una cursa? D’entrada per una qüestió personal, perquè en moments durs (que no van ser pocs) vaig rebre glops de coratge de persones molt estimades que ja no hi són i eren d’Almatret. Sort en vaig tenir. De no ser així no sé si l’hauria acabat. I també perquè al contrast i la bellesa del paisatge natural s’hi va afegir la memòria històrica; el patrimoni de les mines i de la guerra.

Alguns espais del trajecte els havia visitat puntualment en alguna altra ocasió, però aquesta vegada em va semblar que comprenia de més a prop què representava per als miners i per als soldats aquesta part de les Garrigues. Potser ho va fer que, salvant les distàncies, aquella no era una passejada com les altres, sinó que comportava un esforç important i, per tant, no van ser moments confortables, com tampoc ho devien ser els seus. Per això volia dir-vos que, encara que bona part del recorregut el vaig fer en solitud, amb mi corrien uns quants homes. Homes que fa molt de temps van deixar-se la pell entre bales, carbó i foscor. I que menys que procurar fer aflorar el seu testimoni.