De vegades, quan els pares o altres familiars adults parlen amb estudiants adolescents, troben dificultats per convèncer-los que val la pena estudiar. Alguns no veuen que això els proporcioni cap benefici ni gaires satisfaccions. Si insisteixes, com fan els més grans, i els dius que ells han d’estudiar perquè aquesta és la seva feina, ja que els seus pares o altres parents i coneguts ho han fet, et respondran que els seus pares, almenys, cobren diners per fer el que fan.

Cada cop més –i veient com pugen les noves generacions–, crec que costa fer veure a alguns adolescents que el fet d’estudiar et paga d’una altra manera, diferent a l’econòmica, ja que et prepara per a un futur, un futur que aquests novells veuen molt llunyà i al qual, per aquest motiu, no donen cap mena d’importància. Podríem fer una metàfora i comparar aquesta docència amb un compte al banc, que, com més s’usa i més s’hi ingressa (i es comparteix), més gran es fa i genera interessos, també en forma de més coneixement, més destreses i més humanitat.