El conseller de Territori i Sostenibilitat ha dit aquests dies que s’està negociant amb Abertis l’alliberament o la rebaixa de preus als peatges de l’autopista AP-2 entre Lleida i Montblanc. S’afegeix, a més, a les declaracions d’un altre conseller de la Generalitat, Ramon Espadaler, que en una visita a les Borges va mostrar-se favorable a alliberar el peatge si era l’Estat qui es feia càrrec dels costos.

Cal celebrar tant una declaració com l’altra, ja que, per fi, s’obre una porta que feia molts anys que semblava tancada. Almenys es parla del tema, cosa que fins fa poc no passava. Tothom donava per vàlid el projecte de construcció d’una autovia entre Lleida i Montblanc.
Amb la intenció de canviar el focus de lloc i aportar una mica de llum, que vol dir xifres, vam presentar, junt amb el col·lectiu montblanquí Conca 22, un estudi fa un any i mig a Lleida, en què quedava clar que l’alternativa més raonable per minimitzar el trànsit de la N-240 era l’autopista. És una infraestructura que ja està feta, que té una gran capacitat i que compleix els estàndars de seguretat. Fer una autovia, en canvi, resulta molt més car, per no parlar ja de la cicatriu ambiental i la barrera territorial que suposaria.

Estem satisfets que, des de la presentació d’aquell estudi, s’hagi anat parlant del tema i avui es prevegi com l’opció més realista, sostenible i segura. Sembla que hi ha consens a la comarca i no podem sinó sentir-nos-en orgullosos. Perquè, no ens enganyem, hi ha coses que, només pel fet de venir de qui vénen, no sempre tenen una bona acollida, per molt de sentit comú que siguin. Moltes vegades, els prejudicis o la ideologia passen per sobre de qualsevol intent d’entesa. No ha estat el cas, i ens n’alegrem.

Ara bé, des d’aquí voldríem posar sobre la taula un parell d’aspectes que creiem que, en això de l’autopista i les comunicacions, valdria la pena tenir també en compte: no és només de sinistralitat que parlem. Sí que hi ha uns accidents lamentables als quals cal posar-hi solució, però l’opció de l’autopista no només és en aquest sentit, sinó també per la importància de connectar l’interior del país amb els fluxos comercials del port de Tarragona i la costa en general. O per estalviar-nos una nova infraestructura, l’autovia, que anant en paral·lel a altres vies, contravindria qualsevol criteri europeu de racionalitat, a més dels costos públics que tindria en plena crisi.

La sinistralitat, a més, cal resoldre-la igualment, amb autopista o sense, i creiem que els encreuaments perillosos que hi ha a la N-240 han de ser abordats de totes maneres.
I, finalment, alerta amb les condicions d’Abertis, que en casos recents a altres llocs s’ha reservat uns beneficis que els haurem de pagar entre tots si no els assoleix. Una infarestructura que ha estat sobradament amortitzada no hauria de permetre ara imposicions d’aquest tipus.