En general, els conversos de qualsevol causa solen ser més papistes que el papa i sempre mostren un desmesurat afany per sobressortir respecte els altres membres amb els que comparteixen una determinada opció. En canvi, els fidels eterns de la mateixa causa no fan tants escarafalls, es queden en un segon pla i es miren amb certa sornegueria els cops de colze dels nouvinguts per aparentar allò que no eren i que ara diuen que són.
Actualment aquests personatges surten com a bolets. El temps els és propici. Vivim moments d’incertesa econòmica, política, social i nacional. Aquesta situació planteja reptes que difícilment es poden resoldre amb les fórmules polítiques emprades en el passat i les organitzacions tradicionals no encerten a trobar respostes vàlides que engresquin la ciutadania en els nous projectes que necessita la nostra societat. Aquest marc dóna peu a nous moviments socials que, tot i la seva relativa estructuració, intenten canalitzar reivindicacions àmpliament compartides i mobilitzar sectors ciutadans fins ara passius davant els mateixos problemes o reivindicacions a les quals avui se sumen entusiàsticament.
És cert que alguns moviments populistes i reaccionaris s’han aprofitat d’aquesta situació de crisi per retornar a plantejaments obertament feixistes i totalitaris; però també ho és, per contra, que, en molts llocs, el naixement de noves formes de participació política i social significa una esperança de canvi i de regeneració democràtica que cal valorar positivament. El repte, avui, és aprofitar aquesta nova força i la passió que genera per avançar vers una democràcia més transparent i participativa, una societat més equilibrada i justa i un país més lliure i solidari.
Ara bé, en temps agitats, i aquests ho són, és fàcil caure en l’error de seguir els falsos profetes que pretenen imposar les seves tesis venent-les com si es tractessin d’un bàlsam miraculós que cura tots els mals sense cap efecte secundari. I davant la indignació i desesperació que provoca la crisi, sempre hi ha qui les vol comprar.
En general, aquesta gent, incorporada a darrera hora i moltes vegades apartada d’altres moviments o organitzacions, ha trobat en l’efervescència del moment la seva oportunitat per situar-se de nou políticament, sobre la base d’aparentar més radicalitat que ningú en la defensa de les seves idees i projectes. Però, són també els que menys confiança tenen amb el que prediquen, ja que tenen massa pressa per aconseguir allò pel qual diuen que lluiten. Ho volen tot i ara. Cavalquen sobre l’onada d’indignació i tenen por que aquesta s’acabi i els deixi llançats sobre la sorra de l’oblit.
I sobre la indignació no s’ha construït mai res, i ara tampoc. És la convicció la que mou voluntats i la que aconsegueix canviar les coses. El principi de realitat ens diu que les coses són com són i no com voldríem que fossin.
Per tant, sense uns principis sòlids, valors i conviccions profundes, sentit comú, il·lusió i esperança en el futur, no es pot afrontar la sortida d’una crisi complexa i general com la que estem patint, per molt que alguns ens prometin el cel al tombar la cantonada.