Fa un parell d’anys, l’investigador Santi Arbós, en aquesta mateixa secció, va fer un escrit sobre l’AHAT (sigles d’aquest arxiu). Ara reprenem aquest tema, ja que aquesta institució està realitzant una tasca important de digitalització del seu fons. Aquest fet és significatiu per a la història d’una part de la comarca, per a aquells pobles que tenen la seva parròquia a l’Arquebisbat de Tarragona. A les Garrigues n’hi ha una colla. Deu dels vint-i-quatre municipis: l’Albi, Arbeca, Cervià de les Garrigues, l’Espluga Calba, Fulleda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, el Vilosell i Vinaixa.

Fent una mica de repàs històric, l’any 1920, l’arquebisbe de Tarragona, el Dr. Francesc Assís Vidal i Barraquer, va determinar la creació d’un arxiu diocesà on es guardés, entre d’altra documentació, la dels arxius parroquials de tota l’arxidiòcesi. Aquesta tasca la va encomanar a mossèn Sanç Capdevila, autèntic artífex de la fundació de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). En aquell moment, molts dels fons parroquials de les parròquies abans esmentades es van traslladar a Tarragona, a la seu de l’Arxiu. Aquest fet, mirat amb perspectiva històrica, potser va salvar bona part d’aquests fons documentals garriguencs, ja que la dècada següent, amb la Guerra Civil, què hauria passat amb aquesta documentació?

Els fons digitalitzats són una gran eina per als investigadors, ja que permeten consultar els documents sense necessitat de desplaçar-se físicament a l’arxiu, sense una limitació horària. Tens els documents a casa! Quan parlem d’investigadors cal tenir present que la informació que podem treure d’aquests arxius és molt diversa. Si visiteu la pàgina web de l’Arxiu, ho podreu comprovar (http://www.ahat.cat/Principal/FonsDocumentals). Hi ha la documentació pròpiament de la parròquia, com els llibres sagramentals (naixements, matrimonis, òbits), llibres de visites pastorals, informació sobre confraries o altres institucions locals; després acostuma a haver-hi també documentació notarial –els mossens feien de notaris–, com testaments, capítols matrimonials o manuals notarials (amb documentació de compravendes i altres).

Malauradament, la digitalització dels fons parroquials de l’AHAT és desigual, i en el cas dels pobles pertanyents a la demarcació de Lleida –a part dels garriguencs n’hi ha uns quants de l’Urgell–, encara hi ha molta feina per fer. La direcció de l’AHAT posa a disposició dels ajuntaments, per exemple, convenis a mida per tal d’anar digitalitzant la documentació progressivament, durant diverses anualitats. També hi ha la possibilitat que qualsevol persona interessada “esponsoritzi” la digitalització d’un document, llibre d’una parròquia en concret. En llocs com Valls, s’està duent a terme una campanya de micromecenatge per aconseguir diners.

Com veieu, les opcions són diverses, però possibles. Des d’aquesta pàgina d’opinió fem una crida a historiadors, interessats en la cultura, en el patrimoni documental, en la genealogia, a conèixer el patrimoni de la vostra parròquia, que poseu al corrent les vostres autoritats municipals de la necessitat de digitalitzar els fons de les vostres parròquies i les facilitats que hi posa l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.