Després de mesos i mesos de declaracions, proclames i mobilitzacions, estic convençut que som damunt dels moment crucials. És a dir, tot allò que el sobiranisme ha fet i ha aconseguit fins ara, que ha estat molt, ha arribat l’hora de traduir-ho en fets concrets i decisius. Per tant, em fa l’efecte que aquests dos o tres mesos propers seran absolutament determinants, perquè em sembla que ja tots (vull dir els independentistes de debò) donem per fet que és imprescindible convocar eleccions per al proper primer trimestre del 2015.

Al meu parer, tot dependrà de si som capaços de bastir una gran candidatura de país presidida per un lema que inclogui la consecució d’un estat propi, i amb la pretensió d’assolir l’hegemonia. Encapçalant-la, hi hauria d’haver en Mas, en Junqueras i la resta de caps de les formacions que hi donin suport, seguits d’uns quants independents significats. En el programa d’aquesta candidatura hi hauria de figurar, si més no, tres accions per realitzar si obté prou majoria.

La primera, una declaració solemne en seu parlamentària, que Catalunya –fent ús de la seva sobirania– ha iniciat el darrer tram del camí per esdevenir un estat independent de la UE. La segona, malgrat que podria proclamar la independència d’immediat, oferir al govern espanyol un termini màxim de sis mesos per tal que autoritzi un referèndum d’autodeterminació no vinculant. La tercera, si el govern espanyol s’hi nega, comprometre’s, emprant qualsevol dels procediments pacífics que han utilitzat els nous estats europeus homologats democràticament, a proclamar la República Catalana durant el 2015. Alhora, s’anunciaria també la voluntat de constituir –si Espanya ho vol– una Unió Ibèrica per tal de gestionar des d’una relació de paritat absoluta els interessos i les infraestructures comunes subjacents.

Per què una llista conjunta presidida per en Mas? Perquè en aquest moment ell és la garantia perquè no baixin del vaixell de la independència sectors que ja comencen a acusar el mareig provocat per les primeres onades i tenen pànic a la maregassa. Tots sabem que als rengles independentistes hi ha els qui estiren, estiren i estiren i els qui cal arrossegar una vegada, una altra i una altra. Aquests darrers hi aporten la massa crítica i en Mas és clau per tal de poder seguir-los arrossegant.

Per què l’oferta d’autorització d’un referèndum? Perquè cal evidenciar davant la comunitat internacional i els catalans indecisos que s’ha fet un darrer intent de resoldre el plet democràtic entre Catalunya i l’Estat per la via més plausible i que si s’acaba consumant la proclamació haurà estat perquè l’Estat ens hi haurà empès. Per què una previsió de proclamació de la República Catalana per al 2015? Perquè si no concretem el que i no hi posem data, restem a l’esquena de la vella política avesada a la retòrica enganyosa, les falses promeses i les ambigüitats calculades.

Per què una oferta d’Unió Ibèrica? Perquè talment com succeeix amb els matrimonis divorciats després de molts anys de convivència, ens caldrà seguir codecidint sobre multitud d’aspectes que poden afectar-nos substancialment i no podrem desentendre’ns així com així d’aquells assumptes aparentment de caràcter intern espanyol, però capaços de repercutir en la nostra economia, el nostre benestar i els drets individuals dels catalans.
Mentrestant, cal aprofitar el proper 9-N per tal que el món i els nostres conciutadans s’adonin que som prou (una majoria) i disposem de la suficient convicció per assolir la independència i volem fer-ho mitjançant les urnes.

[article publicat al núm 383 de SomGarrigues]