La vencedora del 22M en l’àmbit nacional, Convergència i Unió, configura encara el mapa de poder institucional local. Després d’unes setmanes intenses i de pactes més o menys coherents als ajuntaments, ha arribat el torn dels ens supramunicipals, els consells comarcals i les diputacions. Hi ha hagut aliances, però també repartiment intern entre CDC i UDC. I és en aquesta lògica que el Consell Comarcal de les Garrigues –que la federació va recuperar per un estret marge de vots– tornarà a mans d’Unió, el soci petit i que té una implantació discreta a la comarca. Juli Muro, el veterà alcalde de Puiggròs –que ja va ocupar el càrrec de president– tornarà a fer-se càrrec de l’ens.

Caldrà veure si Muro segueix fent passos endavant per dotar la comarca d’un discurs coherent i engrescador i busca el seu desenvolupament potenciant-ne valors vinculats a l’oli, el paisatge i el patrimoni o, per contra, es refugia en la gestió gris i burocràtica a què, moltes vegades, arrossega la inèrcia de l’organisme. De moment, els missatges que han transmès els dirigents de CiU són inconcrets o buits i el model de comarca és un inquietant misteri.
Els anys de les vaques grasses i negocis especulatius són lluny i les Garrigues corre, un cop més, el risc de quedar enrere si no fa els deures que ja han fet altres del nostre entorn en matèria de turisme i potenciació del patrimoni, que acaben revertint en més benestar i millors serveis. I en aquest punt el Consell Comarcal –una institució ja molt qüestionada en altres zones del país– a les Garrigues pot jugar un paper important. No sembla que en aquests quatre anys els consells comarcals hagin de canviar el seu funcionament, a l’igual que les diputacions –totes controlades per CiU– un cop s’han aparcat les vegueries que Artur Mas va incloure al seu programa i que ara no considera prioritàries. Hi haurà estabilitat i caldrà estar atents a les intencions i els fets de Muro. La seva sort serà la nostra, no en dubteu.