Mariona Forcat - Com va començar tot?
Jordi Ruiz - M'ha agradat sempre la màgia i ho feia a casa amb cartes, més que res. Un dia l'Ajuntament de Castelldans em va proposar de pujar a l'escenari per una Marató de TV3. Ens vam anar a comprar un micro de diadema perquè no teníem ni això. Amb els nervis, un dels trucs que volia fer no em va sortir. Ho vaig arreglar i vaig pensar: ja sóc mag, ningú se n'ha assabentat.
M.F. - I per què la combinació d'un pallasso i un mag?
J.R. - Perquè quan fas alguna cosa per als nens amb pallassos, els pares es queden al fons esperant que s'acabi l'espectacle, i amb el mag el que fas és atreure també els pares.
M.F. - Vau agradar i vau decidir tornar a pujar a l'escenari?
J.R. - A qui va agradar va ser a nosaltres. Amb quatre dies havíem preparat l'espectacle i ens va sortir bé. La gent tenia ganes de més. I si estàvem actuant per Sant Esteve a Castelldans, per Carnaval ja estàvem actuant a Llardecans. Vam començar cobrant molt poc, moltes coses gratis, i bàsicament ens donava per anar comprant material, ja que és molt car.
M.F. - Actualment et dediques només a això?
J.R. - No. Jo sóc venedor de patates fregides. M'encantaria, però és molt difícil. Hi ha molts mags i pallassos i, tot i que hi ha feina, per viure bé no es pot. No és tampoc una cosa gaire ben pagada. Nosaltres, per fer un espectacle, hi hem de dedicar unes tres hores de preparació, més l'hora i quart de l'espectacle, més l'hora i mitja més de recollir... Són moltes hores i aquí no comptem totes les hores d'assaig i el material que gastes.
M.F. - I de la màgia de prop, amb tres anys ja esteu fent grans il·lusions...
J.R. - Al principi anàvem amb una taula i una càmera que l'enfocava per tal que la gent pogués veure la màgia que fèiem. Després vam començar a tenir el material dimensionat per fer màgia d'escenari i ara ja fem grans il·lusions, com ara partir les persones pel mig.
M.F. - T'has format com a mag?
J.R. - He fet moltes conferències amb altres mags i l'últim que he fet és un curs d'hipnosi a Madrid amb l'hipnotista professional Jeff Toussaint, conegut pel seu programa Hipnotízame, del canal Antena 3. Ja he fet alguna sessió i la veritat és que la gent en surt molt sorpresa.
M.F. - Vas hipnotitzar?
J.R. - Vaig fer una demostració aquí a Castelldans perquè la gent sabés què era la hipnosi. Vaig hipnotitzar una noia i quan estava adormida, vaig fer pujar l'alcalde i li vaig dir a la noia que era en Rajoy. La noia s'hi va voler fer una foto, però va dir-li que li queia malament. La vaig tornar a adormir i li vaig dir que l'alcalde era el David Bustamante i que era el seu cantant favorit. Quan el va veure, es va posar a plorar. Jo no m'ho podia creure.
M.F. - Hi ha veus que diuen que tot és un teatre.
J.R. - No és res de teatre, però tampoc té cap perill. Hi ha gent que també ho critica perquè es pensen que em poso a la ment d'algú i no és així. Fas que les persones facin coses que elles farien, però en un estat de relaxació i sota les ordres de l'hipnotitzador ho fan en aquell moment. Es pot arribar a olorar, veure i sentir coses que pel moment no són lògiques.
M.F. - Però no a tothom se li pot fer, oi?
J.R. - Quan fas una sessió d'hipnosi, molts primerencs posen barreres perquè quan noten la sensació d'adormir-se s'espanten per la por de caure. Jo no em vaig espantar la primera vegada perquè era molt escèptic i quan vaig notar que m'adormia el meu cervell va començar a pensar que alguna cosa havia passat, que potser sí que era veritat... i això va fer que no escoltés l'hipnotitzador i, per tant, no funcionés. Ara bé, el proper dia, em vaig a dormir en segons.
M.F. - Com valores aquests tres anys?
J.R. - El més màgic ha estat la rebuda. Ens han contractat en un poble petit on ha vingut pràcticament tothom i han volgut que hi tornéssim l'any següent, ni que fos el mateix espectacle, tot i que és clar, mai oferim el mateix.
M.F. - Ja heu estat a tota la comarca?
J.R. - N'hem trepitjat molts: Sarroca, Torrebesses, Llardecans, Maials, el Soleràs, Granyena, Bellaguarda, l'Albagés, Cervià, la Pobla, l'Albi... Hem arribat a repetir quatre vegades al mateix poble.
M.F. - L'efecte boca orella, no?
J.R. - Sí. Jo recorro tota aquesta zona venent patates i a tothom li dic que faig un espectacle de màgia. El meu company igual. I arribem allí on nosaltres anem. Si que és veritat que ara comencem a estendre's més enllà.
