LAURA QUINTANA - Ja fa molts anys que ompliu dipòsits a Alfés. Quin any va néixer la gasolinera?
EMILI GUIU - L'any 1978, amb la gran presència de tractors que hi ha a la comarca, el meu pare va decidir subministrar combustible. Va demanar per posar un assortidor de gasoil, però van dir-li que hauria de muntar una gasolinera, i així ho va fer. En aquell temps, no hi havia gaires cotxes i la venda de gasoil era mínima, podríem dir que era un món totalment diferent del d'ara.

L.Q. - Actualment teniu una estació de servei i subministreu a milers de vehicles.
E.G. - Sí, abans a la gasolinera només teníem una petita oficina, en cap moment ens va passar pel cap la idea de tenir una botiga. En tots aquests anys hem incorporat el servei de rentat de vehicles, la botiga, l'estanc i la cafeteria. Si pensem en l'abans i l'ara, el canvi és espectacular.
PAQUITA ALMENARA - Jo realment no vaig començar a treballar a la gasolinera fins als anys vuitanta, però he viscut tot el canvi. A principis dels noranta, Campsa deia que les gasolineres haurien de convertir-se en estacions de servei amb botiga. Al principi ens va semblar una animalada perquè vam pensar que en un poble tan petit no ens sortiria rendible tenir una botiga, però agraïm aquest canvi perquè sense la botiga -i sobretot l'estanc- la gasolinera ja estaria tancada.

L.Q. - Amb l'arribada de la C-12, el trànsit vehicular deu haver augmentat. Quin perfil de gent hi para?
E.G. - Vivim al cantó de la benzinera i, fa anys enrere, mentre dinàvem a casa i algú necessitava omplir el dipòsit, ho feia i deixava els diners damunt de la taula, amb tota la confiança. Per la carretera només passava gent d'Alcanó, Granyena, el Soleràs, els Torms i Juncosa, però amb la C-12 ha augmentat el flux de vehicles. Actualment, el 70% és client habitual, la resta és gent de fora que li ve de pas. Sorprenentment, paren cotxes de França, que viatgen cap a la costa.

L.Q. - Hi ha poques estacions de servei a la comarca, només a les Borges i Juneda, la resta són benzineres de cooperatives agràries.
E.G. - Estem envoltats de cooperatives que ofereixen gasoil a un preu més baix, però nosaltres no podem vendre el nostre producte a aquests preus ni per la qualitat del producte ni pel tipus d'establiment. Cal tenir present que en una estació de servei s'ofereix molt més que gasoil, i això té un cost. Trobo que és molt impersonal anar a una gasolinera desatesa. L'altre dia mateix, un camioner, que viatjava des de Bèlgica, va agrair molt poder parlar amb mi perquè en tot el camí no havia pogut parlar amb ningú. Oferim un servei més pròxim.
P.A. - El client es pot trobar amb molts problemes en una gasolinera desatesa. Amb la Covid-19, s'assegurava que les gasolineres desateses estaven ben condicionades per afrontar la pandèmia, però això és fals, en una gasolinera desatesa no hi ha cap mena de mesures de seguretat i d'higiene. En canvi, en una estació de servei hi ha personal que es deixa la pell per tenir-ho tot net i vigilar que es respectin les mesures de seguretat.

L.Q. - Amb tot això, com heu gestionat la pandèmia de la Covid-19?
E.G. - Hem resistit a la pandèmia. A l'abril el carburant va caure en picat; els caps de setmana, en tot el dia subministràvem a uns quinze cotxes, quan normalment paren entre 150 i 200 cotxes.
P.A. - Durant la pandèmia ens hem adonat que el servei d'alimentació pels transportistes és molt necessari. Realment vam decidir no tancar per la botiga. Jo he sigut una privilegiada perquè treballo des de casa, però aplaudeixo els cinc treballadors -Pilar, Yolanda, Montse, Pepe i Sergi- que tenim treballant de cara al públic perquè s'hi han involucrat molt.

L.Q. - Com veieu el futur dels combustibles?
E.G. - És impossible que el gasoil desaparegui d'un dia per l'altre, però haurà de conviure amb altres tipus d'energies.
P.A. - L'energia elèctrica no és tan neta com diuen, possiblement l'hidrogen serà l'energia del futur. En definitiva, des que vam començar fins ara, ha estat una contínua adaptació, i així fins que ens jubilem.