XAVIER FRANCH - Vius en una llar residència de Talma. Què té de bo?
MARTA PERIS - Fem nosaltres les nostres tasques, podem sortir al carrer sols, també fem activitats. Ara som 11 i vindrà una altra noia al desembre. Llavors ja tindrem la llar completa.
X.F. - Què és el millor del servei?
M.P. - Que coneixes les persones i pots fer moltes coses amb elles. Per exemple, l'altre dia vam anar a la bolera, aquesta setmana anirem a Torrefarrera, al sàlting. Ho triem entre els monitors i nosaltres. Ens pregunten què volem fer, nosaltres donem propostes fins que acabem decidint el pla.
X.F. - Et serveix per provar la vida independent. T'imagines vivint sola?
M.P. - Sí. Bé, sola no. M'agradaria poder entrar a una llar a Mollet en el futur, més a prop de ma mare.
X.F. - On treballes?
M.P. - Vaig començar estant a l'aula de l'Escola d'Educació Especial. Allí fèiem fitxes, hi havia dies que fèiem cinema, o relaxació, o tapís, també. I després, als 21, vaig passar al Servei de Teràpia Ocupacional-Servei Ocupacional d'Inserció (STO-SOI). I més endavant vaig començar al Centre Especial de Treball (CET). Vaig començar de pràctiques, fent un horari fluix, després em van ficar horari complet del CET. I al setembre ja vaig començar a tenir un contracte, i ja m'he quedat al CET.
X.F. - Quina feina hi fas?
M.P. - Dins del CET hi ha diferents llocs de treball. Jo estic al taller. També hi ha la botiga, una situada al taller i una botiga cafeteria a Juneda. I després el servei de jardineria, així com la lleteria. En el meu cas, fem cargols, inseminadors, kits per als hotels, imants. També fem caixes de llums... Ara últimament també envasem sobres de sucre. I també fem mascaretes, per exemple.
X.F. - A més, t'has implicat en el Pla Estratègic i la definició del model d'atenció.
M.P. - Com que soc treballadora de Talma, puc fer aquestes coses. I jo crec que, entrant-hi, podia aportar coses. I també podia ajudar. M'hi vaig apuntar el mateix dia! Soc l'única treballadora del CET, juntament amb una tècnica, que s'hi ha apuntat.
X.F. - Què significa per a tu Talma?
M.P. - Per a mi Talma significa molta ajuda per part dels monitors, dels professionals, dels psicòlegs i tots. Hi ha molta ajuda, això significa molt per a mi, perquè amb això ja en tinc prou. I també amb l'ajuda dels companys. Si no hi ha professionals, pots preguntar a algun company i t'ajuda.
X.F. - Es reivindica sovint que les dones amb discapacitat viuen una doble discriminació, per ser dones i tenir una discapacitat. Com ho has viscut?
M.P. - Jo encara que tingui discapacitat crec que puc fer de tot. A mi em deien que no podria treballar perquè tinc discapacitat i també tinc una malaltia. També em deien, fa molt temps, que no podria baixar al Centre Especial de Treball. I mira, he vist que sí que puc. Puc treballar com les persones que no tenen discapacitat.
X.F. - Hi ha molts prejudicis en la gent sense discapacitat?
M.P. - El que em fa més ràbia de tot és que hi hagi empreses, o llocs de treball, que diguin que perquè tens una discapacitat no hi pots treballar. Jo això no ho veig bé. Encara que tinguis discapacitat, es pot treballar igual a qualsevol lloc.
X.F. - Amb el temps que portes a les Garrigues, t'has trobat que la gent de la comarca té consciència o no?
M.P. - A mi, en aquest moment, em donen molta ajuda, tinc bastant companyia quan vull sortir a algun lloc. Jo estic molt bé aquí i crec que, en general, aquí a les Garrigues es respecta la discapacitat.
X.F. - El proper 3 de desembre és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Com vius aquest dia?
M.P. - Depèn. Per una part penso que les persones amb discapacitat podem arribar a fer el que vulguem. Per l'altra part, no ho veig just. Perquè hi ha gent que pensa que les persones amb discapacitat no podem treballar. O quan ho volem fer ens tanquen la porta.
