XAVIER FRANCH - He sentit dir que es jubila "la practicanta" de Llardecans?
M. ÀNGELS LLOP - Abans, quan arribaves a un poble, com jo vaig arribar aquí, et deien "la practicanta". Bàsicament, el que feies era posar injeccions. Fèiem alguna cura, puntual, prendre la pressió, però no era estructurat com ara.
X.F. - Deus ser de les infermeres més veteranes de la comarca, no?
M.A. Ll. - Potser sí, en anys d'exercici. Jo vaig arribar a Llardecans quan tenia 20 anys. Va ser la primera destinació, i tota la vida he estat aquí.
X.F. - Com recordes els inicis?
M.A. Ll. - Vivia a la casa dels mestres, i havies d'estar disponible les 24 hores del dia. Això potser és al que més em va costar adaptar-me. Si necessitaves marxar, t'havies de posar en contacte amb Maials o Almatret perquè et cobrissin. Llavors, deixava un missatge a casa, a les escoles o a la consulta avisant que truquessin al número de l'infermer d'allí. Després, ens vam començar a combinar les guàrdies amb Maials i Almatret.
X.F. - Quins canvis has notat en el teu dia a dia i el treball amb els companys?
M.A. Ll. - Quan vaig començar, cadascú anava una mica a la seva. El metge feia la seva feina i, si hi havia algun tractament, m'avisaven a mi. El treball en equip ha vingut a posteriori, i ha sigut una evolució molt positiva, primer amb el metge i després amb la resta de companys de l'Àrea Bàsica de Salut. Sempre tens l'opció de trucar, de preguntar, i és important.
X.F. - Quines altres transformacions destacaries?
M.A. Ll. - La informatització de tot. També ha anat bé perquè està tot centralitzat. Et fas una idea més ràpida de tot el que és important.
X.F. - I a nivell de cures i atencions?
M.A. Ll. - Sí, les cures han canviat moltíssim, de la desinfecció d'abans als apòsits, que ajuden moltíssim. Abans era cura seca i ara cura humida. Les funcions també han canviat. Ara portem persones amb patologies cròniques com diabetis, hipertensió, bronquitis, que abans anaven directament a l'especialista i no passaven per primària. Ara fas un seguiment més acurat.
X.F. - Feu atenció domiciliària. Aquestes visites a la gent gran van més enllà de les necessitats específiques mèdiques?
M.A. Ll. - Sí, va, més enllà. És també escoltar-los, perquè també els ajuda. Però també hi ha hagut un canvi, perquè abans hi havia gent més gran a casa. Ara no n'hi ha tanta, hi ha més derivació a residències. Ho hem notat.
X.F. - Amb tot, quins canvis has notat com a M. Àngels en la teva persona?
M.A. Ll. - Jo he estat feliç aquí. Com que m'ha agradat el contacte amb la gent, he pogut exercir bé. Poder veure la gent com naixien, com creixien, com es casaven... Per a mi ha sigut una satisfacció treballar en aquest entorn rural i de proximitat.
X.F. - A vegades suposa dificultats?
M.A. Ll. - Sí, a vegades has de ficar una barrera i cobrir una mica, perquè, si no, no tindries vida privada. Després, aquests últims anys han sigut molt dificultosos perquè no hi havia substituts, les vacances ens les havíem de cobrir entre nosaltres... És un assumpte econòmic. La població que hi ha no és rendible i els recursos van minvant, però no hauria de ser així, perquè els qui vivim al poble tenim els mateixos drets que els qui viuen a ciutats.
X.F. - Hi ha una manca de metges al món rural. També passa en la infermeria?
M.A. Ll. - Crec que hi ha més infermeres que volen venir al món rural. Tenen molta més pressió assistencial als CAP de Lleida. Amb l'horari que tens pots fer bé la feina i atendre a tothom el mateix dia.
X.F. - Ha canviat últimament la percepció que es tenia de la infermeria?
M.A. Ll. - Sí, estem més valorades, tant dins dels mateixos equips com per la gent. Temps enrere érem "l'ajudant del metge". Ara tens una visió més d'equip. Podem participar de les decisions en salut.
