MIQUEL ANDREU - Quant fa que et dediques a la música?
ASS NDIAYE - Vaig començar a fer cançons pròpies el 2009, quan vivia a Extremadura. Em vaig presentar a un concurs que es deia Talento de Voz, em van ensenyar algunes coses i després ja vaig anar fent a la meva bola, escrivint, etc. 

M.A. - Quins són els teus referents musicals?
A.N. - Sobretot Thione Séck. Diuen que quan canto m'hi assemblo. Llàstima que va morir l'any passat. M'agrada molt Melendi, em sé totes les cançons, i també escolto el porto-riqueny Ozuna. 

M.A. - Els concerts que fas sempre són en esdeveniments de la comunitat africana?
A.N. - Una mica de tot. La gent sap que canto en wòlof i una mica en castellà i depèn de qui hi hagi de públic m'adapto. Si veig que hi ha moltes nacionalitats diferents, faig més castellà, però el 10 de setembre vaig actuar a Salou, per exemple, i bàsicament hi havia senegalesos.

M.A. - Per la comarca hi has cantat?
A.N. - A Juneda, no, però a Torregrossa, sí, i a Artesa de Segre i Mollerussa. També vaig estar a Saragossa, Granollers, Barcelona... 

M.A. - T'agradaria dedicar-te professionalment a la música?
A.N. - Home, clar [riu], m'encantaria, és la meva passió, però ara no tinc gaire temps i no puc deixar la feina per la música. Potser arriba un dia que podré, perquè tampoc no soc tan dolent i a la gent li agrada el que faig.

M.A. - De què parlen les teves cançons?
A.N. - Una mica de tot, però principalment d'amor.

M.A. - També tens una altra afició: el futbol. Tinc entès que feu un torneig d'estiu amb equips d'africans. 
A.N. - Sí, gent de Juneda, Torregrossa, Mollerussa, Golmés, Guissona... L'organitzem nosaltres mateixos, amb una persona al capdavant que ho coordina, i juguem al camp de Golmés. És una forma de fer amics i, a mi, això de conèixer gent, m'agrada. Ara faig d'entrenador del Torregrossa, amb el qual l'any que ve crec que podem guanyar la copa. Aquella copa és el meu somni.

M.A. - He vist unes samarretes de l'equip de Torregrossa amb el nom d'Ass Ndiaye Family estampat.
A.N. - Va ser quan vam crear l'equip. Aquelles samarretes, però, anaven pel Senegal, perquè com a Ass Ndiaye Family també tenim un equip allà. De fet, Family som tots, el grup de música també es diu així, és com un grup d'amics de la música, del futbol, etc., som uns quants i no ho vaig crear jo, sinó un amic de Torregrossa, jo representa que soc com el líder de la colla. Hi ha gent que no em coneix com a Ass, sinó que em diuen Family directament.

M.A. - Creus que hi ha desconeixement sobre la comunitat africana?
A.N. - Sí, m'agradaria que es conegués més, perquè hi ha coses que quan les descobreixes les veus diferent. Ho intento fer amb el futbol, per exemple, i espero que en el futur doni fruits i es vegi que els africans volem fer coses.

M.A. - És molt diferent la idea que tenies d'Europa abans de vindre que la que has trobat?
A.N. - No t'ho sabria dir, no venia amb una idea concreta, anava a provar sort, em trobés el que em trobés. Quan vaig arribar, a més, era menor i feia poques coses. De fet, no sabia on anava ni què em trobaria, jo era petit i em van dir: "Anem? Doncs anem". Com que marxava amb un germà gran, confiava en ell, sabia que no em posaria en embolics. I, gràcies a ell, finalment tinc una vida millor.

M.A. - Era difícil, la vostra vida al Senegal?
A.N. - Sí. Sort en teníem dels germans que estaven aquí, treballant.

M.A. - Estàs content, a la feina?
A.N. - Sí, tinc un bon jefe. Mai m'he quedat sense feina, i totes les he aconseguit perquè els empresaris m'han recomanat. Em porto bé amb tothom, ha de ser així si vols aconseguir coses a la vida, i més si soc artista.