MIQUEL ANDREU - A les Garrigues hi ha molt poc sòl industrial disponible. Què suposa això per a l'economia de la comarca?
JAUME SALTÓ - Aquest dèficit és bastant recurrent a tota la demarcació de Lleida, tot i que hi ha zones on s'agreuja més, com a les Garrigues. Hi ha projectes aturats, que s'han d'anar desbloquejant. Un territori, sense sòl industrial no té indústria, i sense indústria no tenim aquells sous de valor afegit que ens fan falta per tindre una economia potent que serveixi, al seu torn, per activar el comerç, la restauració i per fer-te decidir a viure en un lloc. És importantíssim, ho hem denunciat diverses vegades i esperem que aviat es pugui desbloquejar, en especial el polígon de Vaca-roja de les Borges.

M.A. - Per quina via passaria, aquest desbloqueig? Com s'hauria de fer?
J.S. - L'Incasòl, i les administracions en general, s'hi han de bolcar i pensar quin tipus de polígon volem, és a dir, quin tipus de parcel·les, quina especialització. Es podria treballar en una fórmula híbrida publicoprivada, seria el més adient, perquè, al final, l'Administració té la capacitat que té.

M.A. - Que un grup d'empresaris adquirissin els terrenys i els urbanitzessin?
J.S. - Sí, junt amb l'Incasòl. No sé en quin percentatge cada part, però s'hauria de fer, és dinamitzar el territori.

M.A. - Fa poc més d'un any que es va alliberar l'autopista, i tant el polígon de les Verdunes com el futur de Vaca-roja tenen una posició privilegiada, a l'accés mateix de l'AP-2. Quin rol pot jugar l'autopista en el desenvolupament industrial de la zona?
J.S. - Quan una indústria es vol implantar, el primer que es busca és el sòl industrial i, la segona, una bona via de comunicació. Aquesta via de comunicació, amb l'alliberament, ja la tenim. Igual que durant temps s'ha parlat d'un eix a banda i banda de l'autovia A-2, l'eix de l'AP-2 pot jugar el mateix paper a nivell industrial. Aquests polígons de les Borges estan en una zona immillorable, és un potencial que tenen i això anirà cada vegada més cap aquí.
Val a dir que hi ha estudis que també demanen fer una estació intermodal a la zona de les Borges, per aprofitar el tren. Per una qüestió de sostenibilitat, hem de potenciar molt el transport de mercaderies per tren.

M.A. - Aquesta estació a les Borges és una de les que va proposar Ferrmed en una jornada aquest desembre.
J.S. - Sí, parlava de Torreblanca, Bellpuig i les Borges.

M.A. - El mateix estudi parlava de convertir el traçat ferroviari Saragossa-Lleida-Tarragona, que passa per les Garrigues, en doble via. Ho veieu factible o és una carta als Reis?
J.S. - L'estudi de Ferrmed està fet d'acord amb una sèrie d'estudis del que s'ha de fer per complir els objectius que marca Europa per al 2030. Per tant, aquestes inversions s'haurien de fer sí o sí. Ferrmed, a més, va ser molt clar a l'hora d'indicar on s'hauria d'invertir per aconseguir el màxim d'aproximació als objectius del 2030. Doblar la via és cabdal, per un tema de comunicació cap al port de Tarragona i el corredor del Mediterrani.

M.A. - Encara en matèria ferroviària, hi ha un estudi de CCOO sobre la futura xarxa de Rodalies Lleida que reclama que s'hi inclogui la línia de les Borges, que la Generalitat no preveu. Com ho valoreu, des de la Cambra?
J.S. - S'ha d'incloure sí o sí. A totes les altres demarcacions tenen Rodalies, Lleida, no, i pels fluxes de la gent que va a treballar, a estudiar o altres qüestions, és vital que Lleida tingui una xarxa de Rodalies com altres territoris. L'estudi de CCOO, de fet, l'hem tornat a presentar aquest gener a la Cambra, actualitzat, i es parla de les línies de Monzó, la Pobla, Manresa i les Borges. És important que hi siguin totes perquè, si no, va en detriment de l'economia. Volem començar a treballar les Zones de Baixes Emissions a les poblacions de més de 50.000 habitants, però, si no tenim un pla de rodalies, amb tren, amb autobusos, amb uns serveis públics adients, no les podem activar; no tindria sentit. Per arribar a aquests objectius, aquesta línia de les Borges és important, tant com les altres, perquè al final és un conjunt.

M.A. - Un altre capítol important que hi ha sobre la taula és el futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que, tot i ser en terme de Lleida, quedaria a tocar de les Garrigues. Quina repercussió tindria? 
J.S. - Crec que per Juneda, Torregrossa, les Borges i tota aquesta zona és un projecte tractor, perquè és un polígon on la parcel·la més petita és de 4 hectàrees, és a dir, per a empreses de cert tamany, i això no ho tenim a la demarcació de Lleida. Hi hauria parcel·les, fins i tot, de més de 100 hectàrees, per a una gran factoria. Aquest tipus d'indústries necessiten serveis auxiliars, uns serveis auxiliars que, per grandària, no poden estar al mateix polígon, i aquí és on entren en joc Juneda, Torregrossa, les Borges, Castelldans, etc. I la gent, per proximitat, tirarà més cap aquí que no cap a l'altre costat per creuar la ciutat de Lleida; perquè, al final, la gent som còmodes. Que aquest polígon tiri endavant és una gran oportunitat per al territori, tant a nivell industrial com d'habitatge, perquè els treballadors necessiten habitatge. I caldrà fer un pla perquè, a mida que vagin entrant les empreses, tenir capacitat d'allotjar treballadors. Si al 92, les Olimpíades van transformar Barcelona, aquest polígon pot transformar tota aquesta zona, pot ser un abans i un després.

M.A. - Hi ha projectada una carretera que uniria Artesa de Lleida amb els Alamús que passaria a tocar de Torreblanca i connectaria autopista i autovia, si es fa un accés a Castelldans o Artesa. Això, i l'estació intermodal del mateix polígon que dèiem abans.
J.S. - Sí, és que és necessari. El polígon del Segre és la fàbrica d'Europa de pinso i cada dia hi ha 80-90 camions que porten matèria primera del port de Tarragona. Per sostenibilitat i eficiència econòmica, és important portar-ho amb tren fins aquí i després fer l'última milla en camió fins a fàbrica.

M.A. - Canviant de tema, donem una ullada al petit comerç, que a la nostra comarca pateix especialment, potser fins i tot més que altres llocs. Des de la Cambra, com es mira aquesta realitat? Em venen al cap localitats com Tàrrega, on es fa molt èmfasi en el comerç local, o la batalla dels comerciants del carrer Major de Lleida contra grans superfícies projectades.
J.S. - En poblacions petites, un comerç és un servei i, a més, un espai de socialització, i això és molt important. Aquell forn de pa o aquella botiga que té de tot són fonamentals, i l'Administració, els ajuntaments, ho han de concebre com un servei més com un CAP o una escola, i s'ha d'ajudar perquè no es tanqui, perquè, per si mateixos, aquests negocis és complicat que siguin sostenibles econòmicament. Quant a ciutats o capitals de comarca, s'ha de fer un tema de dinamització i, jo diria, d'especialització, és a dir, tenir allò que a les plataformes online no hi és. I, els establiments que puguin, seria bo incorporar-se a aquestes plataformes i vendre-hi, perquè vens a tot el món, però, clar, són pocs els que ho poden fer, cal una digitalització i unes capacitats que a vegades són difícils.
En resum, veig aquestes dues realitats: el comerç dels pobles petits, que ha de ser un servei, i el d'una capital de comarca, on el futur passa per l'especialització. És complicat, eh, i és un mal que està passant a tot arreu, a nivell mundial, no només a les Garrigues. Sí que és veritat que hi ha comarques que els afecta més que d'altres. 
També et diré que, si som capaços de crear indústria, aquesta normalment porta sous de valor afegit, i sempre serà més fàcil que, si creix o s'implanta indústria a un lloc, el comerç se'n vegi automàticament afavorit.

M.A. - Ara és Fira de l'Oli a les Borges. El novembre passat, a Lleida, entre Cambra i Generalitat vau organitzar el primer Olive Oil Business Forum. Hi ha la intenció de repetir-lo i fer-lo anual?
J.S. - A la Cambra ens agradaria, va tindre gran èxit, però és un tema que es mou des de l'empresa pública Prodeca, de la Generalitat, i hi ha altres territoris oleícoles que també ho reclamen. L'any passat ens van escollir perquè fem missions inverses amb vi i ho van veure adient. A nosaltres ens agradaria repetir-ho, però no depèn de nosaltres. En canvi, sí que fem les missions inverses de vi, justament del 23 al 25 de gener fem la primera de l'any, amb representants de la República Dominicana, Costa Rica i Panamà.

M.A. - A nivell organitzatiu, la Cambra té delegacions a totes les comarques de Ponent?
J.S. - A la província hi ha dues Cambres: la de Tàrrega, que té Tàrrega i la zona d'Agramunt, i la de Lleida, que tenim delegacions a les Borges, Mollerussa, Balaguer, Cervera, la Seu d'Urgell, Solsona, l'Aran i el Pallars.

M.A. - La vostra empresa, Saltó Grup, manté la seu administrativa a Torregrossa, no?
J.S. - Sí. Allí on va néixer l'empresa, al meu garatge, hi ha administració, quatre persones que porten l'administració de tot el grup. En aquest sentit, no m'he deslocalitzat, però sí que, a nivell de producció, per capacitat i espais, vaig haver d'anar a Lleida.   

M.A. - Manteniu el vincle amb el poble? Hi viviu?
J.S. - Bé, això de viure-hi... Hi dormo, perquè marxo al matí i torno a la nit. Els caps de setmana sí que hi soc més.