XAVIER FRANCH - T'hem d'imaginar de nena rodant pel terme i buscant rastres?
ARACELI GORT - Sí, sí! A casa som caçadors, i la caça i la natura estan molt relacionades. Jo estic molt a favor de la caça, mentre es caci com s'ha de caçar. És una eina de gestió que és supernecessària. Com que va tan relacionat, ràpid et fas molt amb la natura i hi connectes, i més aprofitant un poble com aquests, on la tenim tan a l'abast.
X.F. - Tens el record de les primeres expedicions a veure animals?
A.G. - Recordo anar amb el meu pare a fer tombs pel terme a veure quin animal vèiem o anar a buscar nius. El meu padrí també és superaficionat a la natura i als ocells, i de petita em posava darrere el Vespino per anar a veure, sobretot, ànecs. Al sortir de l'escola em venia a buscar i anàvem corrents a buscar aquell ànec que algú havia vist en alguna bassa, o el bernat pescaire... I en tema de botànica, també, perquè el padrí és un crac sobre les plantes.
X.F. - L'especialització en herbívors va arribar amb la universitat?
A.G. - Sempre he tingut molta curiositat per saber d'on surten. Com pot ser que aquests animals tan grans els tinguem davant dels nostres ulls i no els vegem. Hi són, però no els estem veient. Què fan?, on s'amaguen? Això em va portar a treballar a l'Alt Urgell i al Pallars Sobirà per estudiar els cérvols.
X.F. - Quan decideixes crear SomAguait?
A.G. - Ja fa temps que havia agafat algun amic i li havia proposat de fer alguna cosa. Llavors, va vindre a viure aquí al poble un biòleg, l'Arnau Pont. El primer dia que vam coincidir ja ho vam tirar endavant. Ens vam trobar dos persones que teníem la mateixa inquietud. Després, vam vincular dos amics més que coneixíem, perquè volíem ampliar els nostres horitzons més enllà de l'educació. Volíem realitzar projectes per restaurar hàbitats, donar a conèixer la fauna i, sobretot, una cosa que m'interessava molt, enriquir els pobles.
X.F. - Quins projectes dueu a terme?
A.G. - Tenim tota una part d'educació ambiental, amb tallers, descobertes o l'anellament científic, tenim projectes de restauració d'hàbitats, i després tenim tota la part de fotografia d'ocells, fauna i flora.
X.F. - Aquí hi té protagonisme l'aguait de Torrebesses. Com va sorgir?
A.G. - La idea de construir un aguait a Torrebesses va sortir d'un professor de la universitat. Vaig començar amb teles d'ombreig i un forat, i jo m'asseia allí a veure quins animals baixaven. Quan va aparèixer l'Arnau, vam decidir fer-lo bé. Cada any l'anem modificant una mica. El tenim obert del novembre fins ara que comença la calor. És un hide de temporada. Durant l'hivern ens ha baixat l'àguila daurada, i fins i tot l'àguila cuabarrada, una espècie superemblemàtica i en perill d'extinció.
X.F. - Per què es diu "El duet"?
A.G. - A Torrebesses, a tot allò que volava que era més gran que una garsa li deien duet. Una àliga, un duet. Un voltor, un duet. Un astor, un duet. Quan mon padrí m'ho va explicar vaig veure que era el nom perfecte per al hide. Realment, el que venen són duets. Tot i que ara ja podem saber si és un milà, si és un aligot comú, si és un astor...
X.F. - D'on ve la gent que en fa ús?
A.G. - De tota Espanya. De Madrid, de València, de tots els punts de Catalunya. També comença a venir gent de França. Realment està funcionant molt.
X.F. - Els aguaits tenen altres funcions?
A.G. - També ens ha servit davant la problemàtica de les macrocentrals i els macroprojectes elèctrics. Pots visualitzar les espècies a què podria afectar, per exemple, fer una línia de molt alta tensió com la que faran aquí. Passa a 200 metres, o menys, de l'observatori. Aquesta línia pot arribar a afectar? Molts estudis diuen que sí, tant a nivell d'animals terrestres com d'ocells. El hide ens ha servit per demostrar que aquestes espècies estan aquí, quan en els projectes i estudis ambientals d'aquestes línies no existeixen. I tenim fotografies que ho demostren! Són molt útils aquests observatoris a més a més del lleure i de la fotografia. Permet fer un estudi científic i conèixer la fauna.
