MIQUEL ANDREU - Quins edificis vau començar fent?
LLUÍS SIÓ - Els més emblemàtics de Torregrossa: església, ajuntament, ermita de Sant Roc, el campanar de Margalef, la Font Vella, el Pou Bo... Un cop fet Torregrossa ja vaig posar-me amb altres llocs.
M.A. - Quins materials feu servir?
L.S. - Quan comences no saps quins utilitzar ni on buscar-los, però a mesura que hi vas entrant ja ho trobes, com les teules, que ara ja sé on comprar-les, o les campanes o uns totxets petitets de ceràmica. Ara ja ho tinc pel cap dels dits, quan faig un edifici ja sé què necessitaré. La major part de material, però, el faig jo a mà, parets, reixes, balcons, quasi tot de fusta. El castell de la Floresta, per exemple, tret de les teules tot és fusta i tot fet per mi, no he comprat res.
M.A. - I com es comença?
L.S. - Mesurant-ho. Passo molt temps mesurant-ho i mirant que quadri tot. Després ja compro la fusta i vaig fent, vaig fent, vaig fent. Tot és fusta de bassa, perquè en petit es deixa treballar molt bé, s'enganxa molt bé.
M.A. - Quines són les parts més difícils de fer?
L.S. - Per mi, les finestres, o les escalinates arrodonides, com les de l'ermita de Sant Roc, em van donar molta feina.
M.A. - Les teulades, que no es veuen a peu de carrer, com sabeu com són?
L.S. - Si no en tinc fotografies i no hi puc accedir en persona, ho busco per Internet.
M.A. - Després hi ha la part de pintura, que és com una altra disciplina.
L.S. - És essencial, i ho has de fer exacte. I hi ha diferències: els edificis andalusos, per exemple, són blancs i verds, més cap al nord predomina el roig...
M.A. - Hi dediqueu gaire temps, a aquesta afició?
L.S. - M'hi poso a estones, al matí un parell d'hores i a la tarda potser un parell més, depèn. Si fa mal temps m'hi puc estar tota la tarda. Estàs concentrat i passa ràpid.
M.A. - Hi ha alguna maqueta que li tingueu especial afecte?
L.S. - Tres: una església del poble de la dona, a Navarra, l'ajuntament de Torregrossa i el castell de la Floresta. Aquesta última em feia molta il·lusió, perquè em sento de la Floresta, hi conec a tothom... L'havia de fer.
M.A. - Quines eines feu servir?
L.S. - Foradadora, talladora, dremel per polir, llima -vol molta llima, això, els totxos els he de tallar amb molta cura, se n'han de trencar molts per fer els trencajunts, com un totxo normal d'una paret, vaja. Vaig fer una maqueta d'una fàbrica alemanya i en vaig posar 8.000! Au, paciència. Com a l'església del poble, que hi he col·locat 2.000 teules. A vegades em pregunten què és el que més m'ha agradat de tot el que he fet i sempre dic el mateix: l'última, perquè és la que hi he passat hores últimament; de les altres quasi no me'n recordo.
M.A. - I, un cop fets els edificis, no teniu ganes de fer també l'entorn, el jardí, el carrer?
L.S. - Sí, però la falta de lloc em mata.
M.A. - Quina peça voleu fer ara?
L.S. - L'altre dia vam anar a Granada. Ja hi havia estat, però a conseqüència d'aquesta afició, ara em fixo més en els edificis i els detalls que tenen. Doncs vam fer fotos a tres o quatre cases que em van atreure i ara en començaré una d'aquestes.
M.A. - La gent us demana que els en feu per a ells?
L.S. - Alguns sí. En vaig una de Granollers per uns amics, també n'he enviat una a un company de la mili que viu prop de Toledo i li vaig fer l'ermita del seu poble...
M.A. - Heu hagut de desfer mai una maqueta o destruir-la perquè no ha sortit bé?
L.S. - No. Vaig haver de desfer la teulada de l'església del poble, això sí, perquè no havia pensat a posar primer els vitralls de les finestres. Vaig pensar "no em passarà mai més, no".
