XAVIER FRANCH - Quan et van proposar ser el qui cantava els productes a l'Encant?
RAMON ESPUÑA - Estava a l'ajuntament, com a regidor, i això normalment ho feien els agutzils. Abans ho havien fet el Ramon Aran i el Ramon Flix. Aquest últim va dir que plegava i llavors no sabíem com ho faríem. Em van dir que ho fes jo. No ho volia fer, i mira, així va quedar. No recordo quin any va ser, però deu fer més de vint anys. 

X.F. - Així que, d'un dia per l'altre, vas passar a ser l'encarregat de la subhasta?
R.E. - Sí, sí. La gent del poble, un portava un conill, un portava un braç de gitano, l'altre una panera de nous i moscatell... i tot de coses. Al subhastar-ho, les pessetes, o els euros, anaven a la parròquia, per a manteniments, per a l'oli de la llàntia del Santíssim... Es feia diners, es feia diners!

X.F. - Quins plats forts hi havia?
R.E. - Sempre es portaven dos braços de gitano. Un que s'encantava. L'altre, al final de tot, es rifava entre els qui havien guanyat tires. Hi ha hagut braços de gitano que s'han subhastat els últims anys que han pujat fins a 120 €. Hi havia una casa que portaven un pastís. El portaven els joves i la dona gran sempre pugnava a la subhasta perquè se'l volia tornar aemportar a casa.

X.F. - Què és el més car que recordes?
R.E. - Aquest pastís de 120 € o 130 €. Després, hi havia molts pastissos que costaven 70 i 80 €. El conill, 20 €. El pollastre també, 20 o 25 €, quan de normal ho trobaràs per 6 o 7 o 8 €. La gent feia tot aquest esforç.

X.F. - Hi participava gent de missa, o anava més enllà dels practicants?
R.E. - No, no! Molta gent s'esperava a fora, al bar. Feien el vermut i quan se sortia de missa i es feia l'Encant, hi participaven. Quan hi havia dos bars, l'Encant anava a un i l'altre. Això s'ho va inventar un dels agutzils. Abans només es feia a la plaça, i ell va entrar als bars. Ara ha perdut molt, però hi havia una gernació! Pràcticament tot el poble hi participava.

X.F. - Què és el més rar que has cantat?
R.E. - Tant podien portar magranes, com un conill, com una cistella de fruita, com un pastís. O anous i ametlles... [Una llista de productes del 1942 recuperada per l'Ajuntament detalla: 16 pastissos, tortells i postres, 13 pollastres, gallines o galls, 8 conills, 6 coloms, 1 meló, 1 cistell, conyac i tabac]. 

X.F. - Quina fórmula havies de seguir?
R.E. - Sorties a la plaça i donaves els bons dies; agraïes a la gent el fet d'haver vingut i "comencem l'Encant de l'any" que toca. "Sortim, amb aquest conill, a 3.000 pessetes. Qui en dona més?" I un: 5.000. I jo: "5.000!". 5.500, 5.600, 6.000... Ho podies pujar la quantitat que volguessis, mentre pugessis més que el que s'havia dit anteriorment. 

X.F. - S'acabaven de pressa les subhastes?
R.E. - Moltes cases tenien punta, i quan un ho volia, també ho volia un altre. Potser un estava a una punta i l'altre, a l'altra. Era cansat, et feies un fart de caminar! Els primers anys no ho sabies, però la veterania és un grau. Aquell, quan un té una cosa, també la vol. I, per exemple, anaves cap allà amb el pastís i t'ho deia. I quan havies fet aquest costat tornaves a donar el tomb i anaves cap a l'altre. Si un havia dit 60 €, aquest deia 70 €. I tornaves al primer, que ho pujava a 80 €. 90 €, 100 €, 110 €... En el seu apogeu podies estar dos hores encantant. I hi havia coses que pesaven, eh! Pastissos com la meitat d'aquesta taula, i de sis centímetres de gruix. Els havies de portar amb les dos mans i pesava! Els conills que botaven i no estaven quiets, els pollastres que movien les ales...

X.F. - Ara per Tots Sants hi ha gent que celebra Halloween. Què en penses?
R.E. - Jo potser perquè soc antic, crec en els Reis, no en el Pare Noel. Crec en el dia de Tots Sants i no en el Halloween i aquestes històries. Estic xapat a l'antiga, tinc 65 anys i no estic acostumat a aquestes coses. 

X.F. - Aquest any, participaràs en l'Encant? Ja saps què t'agradaria aconseguir?
R.E. - Sí, sí, i tant! No, no saps mai què hi portarà la gent, cada any és diferent.