XAVIER FRANCH - No vas a l'Escola Agrària. T'hem d'imaginar cada dia al tros?
VENTURA VILADEGUT - Sí, jo cada dia m'aixeco i vaig amb ells [el fill i el gendre]. Normalment comencen a les 8 h del matí. Vaig a veure com va la cosa, ajudo amb el que puc, i com que a casa també tenim una petita explotació de porcs, s'ha de vigilar. Em toca bellugar-me una mica per l'entorn meu.
X.F. - Continues vinculat amb el centre?
V.V. - El dia 26 d'octubre vaig acabar un curs de producció integrada que encara estava fent. I ara encara tinc papers per fer. De totes formes, sempre hi ha exalumnes que em truquen per demanar-me algun contacte o per fer-me alguna pregunta.
X.F. - Quan mires a les cooperatives de la comarca, hi trobes exalumnes arreu?
V.V. - Sí, a la majoria de cooperatives hi ha exalumnes. L'altre dia van fer la presentació del nou molí de la Cooperativa de la Granadella i em van invitar. Veig que la majoria de la gent que està activa al sector ha passat per l'Escola Agrària. El sector agrari, sort n'hem tingut d'aquest relleu generacional de gent que s'ha format a aquests centres.
X.F. - Quines problemàtiques té el sector?
V.V. - Tenim un problema a Catalunya, però també a Europa en general, que és la falta de relleu. Si no es busca una solució que sigui més atractiva per als joves, no tindrem gent al camp.
X.F. - L'expectativa de futur no és clara?
V.V. - Crec que la gent jove avui en dia busca una seguretat i saber què guanya al cap del mes. Això al sector és una mica difícil. Depens de les condicions climàtiques, dels mercats, de molts factors. El segon problema és que és una feina que requereix molt d'esforç. Has de tenir molta il·lusió i t'ha d'agradar. A més, hi ha massa paperassa.
X.F. - Quins entrebancs més troben els joves quan volen començar?
V.V. - Jo no vull donar un missatge negatiu i dir que està molt malament. Ens hem de posar a fer feina i buscar una solució perquè la gent pugui continuar. Si depenem sempre de fora, quan hi haurà una crisi o una guerra, hi pot haver problemes d'abastiment. Els països han de ser autosuficients, tenir sobirania alimentària. Ara, perquè la gent es guanyi la vida, s'han de pagar els productes al preu que toca. I la gent ha de tindre una mínima seguretat.
X.F. - I les amenaces externes?
V.V. - Amb les grans empreses que són fons d'inversió no hi acabo de creure. Són per fer diners. La gent no viu allí. I mentre surten els números i mentre poden repartir dividends van bé, però quan no va bé, se'n van. Un altre problema és el de les plaques solars. Potser els molins no són tan problemàtics perquè no afecten tantes hectàrees, però els macroparcs de centenars d'hectàrees sí que són un problema. Però s'ha de remarcar que hi ha possibilitats.
X.F. - Tornant a l'Agrària. Què és el que s'ha fet bé aquests anys a les Borges?
V.V. - Primer, que s'hi han trobat bé. Hi ha un clima molt favorable entre els companys. Hi ha un companyerisme que no es dona als altres centres. M'he fixat que la majoria d'ells ara col·laboren, s'han deixat maquinària, van junts a fires, fan sopars... I, encabat, que les Escoles Agràries són el pal de paller del sector. Si no hi ha una formació...
X.F. - ... malament, oi?
V.V. - Perquè un jove continuï al camp, primer de tot, li ha d'agradar. Si t'agrada, t'has de formar! Si pots forma't amb un grau mitjà, però millor si en pots fer un de superior. I millor si pots fer Agrònoms. Com més formació tindrem al camp, més possibilitats que el camp sigui més rendible. Podrem reivindicar, podrem lluitar perquè les actuals injustícies no passin.
X.F. - Aquesta quinzena té lloc la Fira de l'Oli Verd de Maials. Hi vas sempre a fira?
V.V. - Sempre hi vaig! I l'Escola Agrària cada any hi participa amb dos jornades. Enguany, una sobre el canvi climàtic i la meteorologia, amb l'Alfred Rodríguez-Picó. I l'altra, un tast amb la Pilar Pardell, del Panell de Tast. La Fira és important. Tot el poble s'hi bolca. És important l'esforç que fan la Cooperativa i l'Ajuntament.
