ALBERT GONZÁLEZ - Aquest gos ha revolucionat totalment la vostra llar.
JORDI BELLMUNT - La idea inicial era ajudar la nostra filla, entrenant-lo en diferents sistemes d'obediència i socialització. Però sense adonar-me'n va acabar portant-me als Bombers.
A.G. - Fa tan sols un any que n'ets. És una vocació tardana?
J.B. - Jo tenia la meva pròpia empresa de la construcció, però estava deprimit, no m'agradava. Vaig iniciar el Coco en la recerca de persones, com un entreteniment, fins que van convocar places al cos de voluntaris i la vaig guanyar.
A.G. - Què t'aporta ser bomber voluntari?
J.B. - Ho faig per la meva filla. Ella, amb menys d'un 20% de visió, és un perfil molt clar de persona desapareguda. Quan ella va néixer, se'm va despertar l'instint d'ajudar. Aquesta nena m'ha canviat completament.
A.G. - Heu tingut molta feina en aquest darrer any?
J.B. - Jo he fet una desena de sortides amb el Coco.
A.G. - Són sortides crucials...
J.B. - Quan ara es perd una persona, s'activa el nostre grup d'una forma més immediata que abans. Segons la taula de vulnerabilitat del desaparegut, podem arribar a sortir en poques hores.
A.G. - Com ho fa el Coco per trobar persones?
J.B. - Ell és un gos de rastreig. Troba persones a partir d'una olor de referència, normalment un objecte personal del desaparegut.
A.G. - Podria el Coco rastrejar sense tu?
J.B. - No. Som un equip i sense un dels dos res no funcionaria tan bé. Els gossos treballen per vincle. El Coco actua amb més seguretat amb mi i jo sé llegir millor que ningú els senyals que em fa. La nostra comunicació és vital.
A.G. - Com es detecten els seus senyals?
J.B. - Abans de tot iniciem una rutina. Fem una volta de 360 graus perquè faci un inventari complet de totes les olors de la zona. Després, olora l'element de la persona desapareguda perquè es concentri en allò exclusivament.
A.G. - I com sabem que troba indicis?
J.B. - Comença a córrer i jo sols l'he d'acompanyar. Quan s'atura i aixeca el cap és perquè ja no percep l'olor que busquem, però després indica cap on podria haver anat. Hem d'anar tancant el perímetre.
A.G. - Tant costa trobar la persona desapareguda?
J.B. - En alguna ocasió es poden trobar els desapareguts, però el més important és que un gos dona informació sobre on va i on acaba una olor. Això facilita la feina dels equips d'emergència.
A.G. - El gos és l'únic animal domèstic que pot fer aquesta feina?
J.B. - No, n'hi ha d'altres com el cavall, el porc, l'os i l'elefant. Però òbviament el gos és el més idoni per a una operació.
A.G. - La capacitat olfactiva dels gossos és a més inqüestionable.
J.B. - A diferència dels humans, que vivim en un món exclusivament visual, a un gos no el pots enganyar. Ell pot percebre fins i tot les emocions amb l'olfacte. Pot arribar a detectar atacs d'epilèpsia o càncers amb molta antelació.
A.G. - Cal mantenir els entrenaments?
J.B. - Almenys un cop per setmana fem entrenaments específics a Lleida. Els muscles olfactius dels gossos es regeneren i cal treballar-los contínuament. A part, no hi ha res més divertit per al gos que practicar amb l'olfacte. Al final tots volem tenir un gos motivat.
A.G. - Quant de temps podrà el Coco fer de bomber?
J.B. - L'any que ve, quan en tindrà cinc, estarà en les seves màximes facultats. Aleshores, pot durar fins a quatre anys més en aquest nivell i després ja s'anirà veient amb les avaluacions anuals.
A.G. - I en Jordi Bellmunt?
J.B. - Jo tinc intenció d'estar en aquest món indefinidament.
A.G. - Caldrà doncs relleus per al Coco...
J.B. - Ja tenim pensat d'adquirir un cadell ben aviat... [somriu]
