Albert González - Què fa una parella del Vallès Oriental vivint a Arbeca?
Xavier Giménez - Vam venir gràcies a l'empresa de geotècnia que vaig muntar fa quinze anys.

A.G. - Com?
X.G. - L'any 2000 vaig obrir un negoci que oferia estudis geotècnics per a la construcció. Vaig arribar a fer-ne prop de 2.000 i vaig visitar gairebé tots els municipis de Catalunya. A partir de la crisi de 2009, la meva parella i jo vam replantejar-nos la vida i és aleshores quan vaig començar a avaluar les millors zones.

A.G. - Amb quins criteris?
X.G. - Valorava els municipis petits, barats, ben comunicats i amb tots els seus serveis bàsics, fins a acabar definint dos triangles.

A.G. - Dos triangles?
X.G. - Sí. Un és el que comprèn la zona de Montblanc-Valls-Reus i l'altre, Mollerussa-Borges-Tàrrega. Vaig acabar trobant la millor oportunitat a Arbeca.

A.G. - A una de les comarques més despoblades de Catalunya!
X.G. - Quan la gent em diu que aquí  a les Garrigues falta habitatge em pixo de riure. Amb el que m'ha costat una casa aquí a Arbeca, no em podria comprar ni una plaça de pàrquing a Barcelona!

A.G. - És barat perquè l'accés als serveis bàsics és aquí més limitat.
X.G. - Molts dels meus amics que viuen en municipis de més de 15.000 habitants a l'àrea metropolitana em diuen que no disposen ni de la meitat de coses que jo tinc aquí.

A.G. - A què et refereixes?
X.G. - Vaig a tot arreu a peu, a les botigues, a l'oficina de correus, al consultori... i amb un ritme de vida molt més tranquil i barat. A Barcelona tothom necessita el cotxe, fins i tot per anar a comprar el pa.

A.G. - Tu tens el desavantatge que encara et desplaces cada dia amb cotxe al teu institut a Montgat.
X.G. - Trigo una hora i 45 minuts. Tinc companys del centre que són del Vallès o del Maresme que triguen més d'una hora. No hi ha gaire diferència.

A.G. - I amb el trasllat, també has portat les teves maquetes de trens.
X.G. - Una part. Has de pensar que amb tot el que tinc podria arribar a muntar una maqueta de fins a quaranta metres lineals. La vaig muntar una sola vegada i vaig necessitar tretze hores! Mai més! [riu] 

A.G. - Des dels vuit anys col·lecciones maquetes. Com neix l'afició?
X.G. - El meu oncle tenia un pis davant les vies de l'estació de Sant Andreu Comtal. I a les tardes, solia sortir al balcó amb un cubata i un puro i recitava tots els comunicats que se sentien per megafonia.

A.G. - Cultura de ferrocarril...
X.G. - L'afició pels trens és bestial a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana. Només a Montcada i Reixac hi ha mitja dotzena d'estacions! Allí tothom té algú a la família que treballa al sector. Però a Lleida també hi ha molta afició, on, de moment, fan la fira més important d'Espanya (amb el permís de Madrid).

A.G. - Quin rèdit traieu de participar en les trobades?
X.G. - És la manera de trobar-te gent amb la mateixa afició, de socialitzar i fer contactes. Però és un esforç molt gran. A les fires d'Alemanya, que són les més importants, no hi puc anar perquè em caldrien cinc dies.

A.G. - Per això vas encetar la primera trobada a Arbeca fa uns mesos.
X.G. - Hem començat amb una cosa molt senzilla, juntament amb l'associació lleidatana T-Trak. Ara ja hem vist les necessitats que tenim de cara
a fer una segona edició, si hi ha ganes.

A.G. - Hi ha un bon negoci darrere el modelisme?
X.G. - Jo tinc un web de compra i venda de peces, el vaig obrir amb la crisi de la construcció i l'he mantingut. Però és un sector molt complicat.

A.G. - Per què?
X.G. - Hi ha gent que s'hi dedica exclusivament, però cada cop menys. S'han tancat moltes botigues a les grans ciutats, sobretot a Madrid i Barcelona, per culpa dels preus dels lloguers dels locals.