Miquel Andreu - Com ha anat el festival d'enguany?
Marc Teixidó - Molt bé, molt bé, molt bé. La millor edició de totes, en tots els sentits: en programació, en números, en públic (és l'any que hem posat més gent)... Hem fet un pas una mica més gran. Ha anat tot rodat, llàstima de l'últim dia, que la previsió meteorològica ens va obligar a canviar de lloc i al final va fer el millor temps possible.
M.A. - Els Rentadors va néixer el 2019, fa relativament poc, i amb les posteriors dificultats de la pandèmia. Tot i així, s'ha fet un lloc enmig d'un calendari d'estiu sempre apretat. Què el fa atractiu? Què el diferencia d'altres propostes?
M.T. - Et diria l'escenari, principalment. I una cosa afegida: ho fem gent del poble i pel poble, hi ha una cura a fer-ho el millor possible, i això es nota. En aquest sentit, tens la sensació d'obrir camí, no tens cap referent previ i, alhora, tens l'obligació de fer una cosa el més professional possible. I la gent ens ho comenta, que tot està molt cuidat.
M.A. - El festival ha anat canviant de format, primer es feia uns quants divendres consecutius de juliol, ara es fa compactat en un cap de setmana. Serà el definitiu, aquest?
M.T. - Penso que sí. Fer quatre divendres era molt còmode per al públic però era molt complicat per a nosaltres, t'obligava a muntar i desmuntar quatre vegades. Ara, a més, hem creat dos espais, i muntar i desmuntar seria una bogeria.
M.A. - Com convenceu els músics, alguns dels quals acostumats a esdeveniments i caixets grans, perquè vinguin?
M.T. - T'he de dir que no trobem mai cap dificultat per convèncer ningú. En set anys la gent ja sap qui som, ha vist fotos, ha vist altres artistes que hi han passat... Al final, mana el caixet, és el que determina si podem portar-ho o no. Hi ha artistes que voldríem portar i no podem, però quan truquem a algú i ens encaixa per pressupost, no costa gaire.
M.A. - Com definiries, a nivell d'estil musical, Els Rentadors? Quina música s'hi pot esperar trobar?
M.T. - Està obert a tots els estils, però sí que l'espai et demana un perfil més concret. És l'escenari perfecte, per exemple, per a la Mar Pujol, que ha vingut enguany. O per la Judit Neddermann i Pau Figueres. Ginestà ja ve d'escenaris enormes com Cabró Rock o Canet Rock, però tampoc li queda malament un Rentadors. Per l'espai i pel vincle que es crea amb el públic, un estil tranquil, cantautor, folklore, casa molt. Però vaja, quan han vingut Sidonie, Blaumut o Mishima també ha sigut l'hòstia.
M.A. - Hi ha una escena catalana més nombrosa del que imaginem?
M.T. - Sí, hi ha moltíssimes bandes, no sé si més que mai i tot. Hi ha les quatre grans que omplen a tot arreu, però després hi ha tota una escena bastant gran i bastant jove, i això ho veiem quan anem a altres festivals. Hi trobes grups que no coneixies.
M.A. - Ets d'anar a festivals, tu?
M.T. - Sí. Enguany, per exemple, he descobert el Festival Maig, a Santa Coloma de Queralt, i recomano a tothom que hi vagi. Vaig a festivals perquè penso que la música en directe tothom l'hauria de viure, és molt positiu, s'hi crea un clima molt bonic.
M.A. - Pot ser que s'hagi accentuat la dualitat entre festivals molt grans i festivals petits, sense intermedis?
M.T. - Podria ser, però hi ha molta oferta de festivals mitjans, també. El que sí que ha passat és que per aquí a Ponent, des de fa uns anys, s'han creat bastants propostes, i ho trobo bastant flipant. El Marges de Corbins, el Minúscul a Mollerussa, a Ivars el Sons Tranquis, a Térmens l'EntreRius, a Tornabous l'a2m... Estan passant coses i és molt interessant. Això s'ha de cuidar i potenciar.
M.A. - Als Rentadors d'on ve, el públic?
M.T. - Enguany hem aconseguit molta gent de Juneda mateix. Això els primers anys era un neguit, perquè venia més gent de fora que del poble i penso que ho hem revertit. I després la gent es mou segons l'artista. Enguany, per l'Alfred Garcia, va venir gent de Barcelona, per exemple, o de Montblanc, de l'Ebre, de Lleida sobretot...
