Xavier Franch - Ja fa dos anys de l'obertura de l'Aljub, a mig camí entre un taller de pintura i una galeria.
Xavi López - Inicialment, la idea era que fos un taller, però ja que pintes i que a la gent li agrada, ho vas penjant perquè hi puguin entrar i mirar-s'ho.
X.F. - D'on va sortir el neguit d'obrir aquest espai al Pla de la Vila?
X.L. - Inicialment tenia el taller a casa. Casa Corrono és molt gran i hi ha espai de sobres. A més, hi ha una part on el sol entra de manera espectacular! Però em sabia greu omplir-ho tot, i em va semblar una bona idea. Va sortir aquest localet a la plaça per casualitat, em vaig embolicar i ho vaig tirar endavant. A més, ho vaig fer jo mateix.
X.F. - Totes les obres?
X.L. - No hi va entrar ningú que no fos jo. Va ser entretingut, tot i que quasi perdo el dit polze de la mà esquerra. Me'l vaig tallar de punta a punta! Tot i això, la veritat és que estic molt content de com va quedar.
X.F. - L'afició a l'aquarel·la és recent. D'on va sorgir?
X.L. - Jo no em dedicava a pintar, abans. Estic jubilat i tinc temps,
m'agrada molt la moto i hi surto molt. Durant la pandèmia tenia molt temps i no podia sortir de casa, per això vaig aprofitar i vaig començar a pintar, a veure què passava. No sortia del tot malament i la família m'hi va animar.
X.F. - Va ser autodidacta?
X.L. - Vaig començar de zero, absolutament, de manera autodidacta total. Una vegada vaig veure que m'agrada, va vaig començar a buscar alguns cursos com els que fan al Cercle de Belles Arts de Lleida i també per internet. Si veus els quadres de fa cinc anys i els de la setmana passada, hi ha una evolució clara.
X.F. - De la figuració a l'abstracte?
X.L. - Vaig començar pel que tenia més a prop, els carres del poble, el camp. A poc a poc, vas evolucionant molt: d'un realisme pur, allò que dibuixes exactament el que veus, i vaig tendint a un semiabstracte. És una deriva fins i tot lògica. A més, ara el monocrom m'agrada molt. Ja no necessito buscar el realisme pur. Al revés. Jo crec que és molt més expressiu i diu més aquest estil.
X.F. - Quins són els teus referents?
X.L. - En tinc dos, de qui he rebut classes: l'Adrià Marmolejo, i el Luís Cámara. A banda, hi ha el Joaquim Ureña. És meravellós com juga amb els espais,
amb els blancs. Cadascú busca el seu tret diferencial. És difícil, sobretot quan et passa com a mi, que n'estàs aprenent. Si he de dir la veritat, crec que encara no he trobat el meu.
X.F. - Tens pressa per trobar-lo?
X.L. - No tinc cap pressa. La meva idea és, simplement, aprendre i ocupar el temps disfrutant. Si algú vol algun quadre, de conya, però no és la idea. Això no és una botiga, és un taller. A més, hi he arribat molt tard a això de pintar. No tinc temps per aprendre'n prou per dedicar-m'hi.
X.F. - Hi penses, en què hauria passat si haguessis començat més jove?
X.L. - Jo què sé què hauria passat... A pilota passada és molt fàcil de parlar. Però si als 18 anys hagués tingut la possibilitat de fer Belles Arts, potser no m'hauria agradat... Ni idea.
X.F. - A què et vas dedicar?, creus que hi ha alguna cosa que hagi pogut ajudar-te en la pintura?
X.L. - No tenia res a veure amb l'art. De fet, la pintura suposa un tall net, és més, inclús diria un tall curatiu per a mi. Jo era militar, he estat a l'Exèrcit molts anys com a oficial. La vida em va portar cap allà. Si ara hagués de triar, possiblement no ho triaria. És un contrapunt total a això d'ara. Però em queda molt per aprendre. Molt, molt!
X.F. - T'has especialitzat en aquarel·la. Què té aquest estil que t'atreu?
X.L. - Vaig començar amb l'aquarel·la i no n'he provat d'altres. L'aquarel·la és complicadíssima. Sense saber-ho, vaig triar l'estil més difícil que hi havia, perquè és paper, pigment i aigua, i l'aigua fa el que vol. És molt difícil de controlar-la. No surt mai el que tu vols fer. Surt el que ella decideix. Pots controlar-ho relativament. Penso que és una metàfora de la vida, i la veritat és que té la seva gràcia.
X.F. - Tens exposicions a la vista?
X.L. - La Granadella està agermanada amb Pesillà de la Ribera (Catalunya Nord), i em van proposar d'exposar a l'Ajuntament. La muntaré a l'agost i s'hi estarà fins a l'octubre.
