Albert González - Ja tenim la pesta porcina aquí. No hauria de ser una sorpresa per al sector, oi? Fa temps que se'n parlava que acabaria arribant al nostre país...
Òscar Ordeig - És un moment de gran complexitat, de grans incerteses, de grans canvis, i, per tant, no sols és la pesta porcina, és la tuberculosi, la dermatosi, la grip aviàra, la sequera, les inundacions, incendis, aranzels...

A.G. - Quina és la prioritat?
O.O. - Veure com ens preparem, com anem a l'una, com fem les coses bé per competir i per adaptar-nos a aquest món que ens ha tocat viure. Perquè tot això ha vingut per quedar-s'hi.

A.G. - I en el cas de la PPA?
O.O. - La prioritat dels propers anys de la ramaderia de casa nostra, i també en la producció vegetal, serà veure com garantim la seguretat alimentària i augmentem els estàndards de bioseguretat.

A.G. - Insisteixo. Ja teníem avisos que la pesta arribaria tard o d'hora al nostre país. No hauríem d'estar preparats ja fa temps?
O.O. - Evidentment. Hi havia tretze països de la Unió Europea que tenien PPA. És una malaltia molt contagiosa
i amb una afectació molt gran. L'únic lloc per on podia venir era per la sobrepoblació de fauna cinegètica que tenim.

A.G. - En això, alguna cosa no s'ha fet bé. Qui n'és el responsable?
O.O. - Hem de fer una reflexió col·lectiva, com a societat, per no gestionar els boscos, ni la fauna cinegètica, de permetre que la natura campi al seu aire. Cal mentalitzar la societat, cal mobilitzar recursos, cal fer unes lleis i uns pressupostos que ajudin en la gestió dels agricultors, la gestió forestal, el desenvolupament rural perquè hi hagi gent que visqui al territori. Hem de tornar a aquella cultura d'escoltar el que passa a cada racó de país. Tan fàcil i tan difícil com això.

A.G. - No s'ha fet gaire al respecte?
O.O. - A Collserola s'havia reduït la densitat de porc senglars a la meitat dels últims quatre anys. Però seguirem. A partir d'ara es faran reunions operatives a totes les vegueries amb caçadors, agents rurals, amb els agricultors, les diferents organitzacions, els experts i els alcaldes per tal de fer un pla de xoc de captures de senglars i reduir la població. Ara sí que hem vist bé la cara de tot això. Hem d'aprofitar el moment per augmentar la conscienciació.

A.G. - Què faran ara els productors amb l'excedent de porcs si es tanquen els mercats?
O.O. - L'impacte hi serà i no cal amagar el cap sota l'ala. Ara bé, el missatge que volem donar és de calma i confiança. Siguem conscients que la majoria del nostre mercat va a Europa, on l'exportació no està bloquejada. Si som capaços de contenir el focus, les negociacions amb els diferents països aniran més ràpides i la regionalització serà més petita.

A.G. - Els acords de regionalització amb la Xina van ser un encert d'última hora...
O.O. - De l'adversitat es va crear una oportunitat. Va ser una estratègia molt afinada per capgirar aquesta situació i reduir els aranzels.

A.G. - En qualsevol cas, venim d'anys de beneficis en el sector porcí. Els productors haurien d'haver fet previsions, no?
O.O. -  El sector ha invertit molt en els últims anys, però s'haurà d'invertir més davant les amenaces. Ser referent al món en un sector econòmic no és fàcil.

A.G. - El sector porcí ha viscut una bombolla? Temo que la societat percep que som un país amb massa porcs...
O.O. - Alerta que hi ha una pressió i una demanda d'aliments al món molt gran i que serà creixent els propers anys. Alerta a perdre la capacitat productiva. Els països s'han d'especialitzar i nosaltres ens hem especialitzat en la carn. El que hem de fer és treballar, invertir i generar coneixement per reduir al màxim l'impacte.

A.G. - Aquesta especialització no va contra la sobirania alimentària?
O.O. - Si no fos per la ramaderia d'aquest país, la meitat de les explotacions agràries del país ja no hi serien. Catalunya, als anys noranta, tenia una balança comercial alimentària negativa, i en aquests moments la tenim positiva..

A.G. - Una balança desequilibrada.
O.O. - També és un error pensar que nosaltres hem de tenir suficiència alimentària de tots els productes que mengem. Jo aposto per la proximitat, però no tot es produeix tot l'any. És normal que hi hagi comunitats o països que s'especialitzin en altres productes. En tot cas, cal garantir la varietat, la qualitat i la viabilitat d'altres produccions.

A.G. - Aprofitant aquesta entrevista, voldria preguntar-li sobre les àrees de protecció d'aus, les ZEPA. Els pagesos van sortir al carrer dilluns demanant concreció i encaix per a la seva activitat. Acusen l'administració de passivitat.
O.O. - Necessitem canviar coses per poder trobar l'equilibri entre la protecció de la biodiversitat i l'activitat agrària. Posem tantes dificultats, posem tantes condicions per fer l'activitat, que al final s'acaba abandonant. Cal replantejar el funcionament de la ZEPA.

A.G. - Això ja es va dir fa mesos i encara no s'ha executat res.
O.O. - Ens hem instat totes les parts per tornar-nos a trobar i a continuar treballant per acabar de trobar aquest punt d'equilibri.