Mariona Forcat - Quines són les motos que acostumes a restaurar.
Joel González - M'agraden les antigues o més cap aquí però clàssiques. Les marques que més m'agraden són les angleses, com Triumph i Norton, i també l'americana Harley Davidson, però faig de tot. He fet coses per col·leccionistes de Lambretta i algunes Vespa.
M.F. - Et ve de petit l'afició?
J.G. - Sí. Em van regalar una moto del meu padrí quan tenia uns 14 anys i vaig començar. De fet, des de ben petit que volia una Harley i a la que vaig poder treballar per comprarme-la, ho vaig fer. En aquell temps, en tota la província n'hi havia només quatre. I la gent em deia: on ho has comprat això? Si això és un ferro! Però m'agradava. Ho vaig deixar durant uns 10 anys i fa uns anys ho vaig recuperar.
M.F. - Tens moltes motos?
J.G. - En tinc moltes, però moltes estan per restaurar. Acabades en dec tenir unes 5 o 6.
M.F. - I de quina franja d'anys estem parlant que tenen les teves motos?
J.G. - La més antiga que tinc és una Royal Enfield de l'any 36. Les que tinc Triumph i Norton són de finals dels 60 i tinc una Harley més moderneta, del 99. També tinc alguna Lambretta i Vespa dels 60.
M.F. - Fas encàrrecs també?
J.G. - Per algun amic sí. Però he de dir a molta gent que no perquè no tinc temps i no vull enganyar.
M.F. - Hi ha molta gent aficionada?
J.G. - Avui en dia està força en auge. Sempre ha existit, des de fa uns 10 anys que s'hi ha anat posant més gent. Ara també està molt de moda transformar i tot es barreja una mica. Jo ara mateix estic fent una BMW d'un company dels 80/90 que vol fer-li alguna cosa diferent. També estic fent una Harley d'un amic amb l'objectiu de transformar-la.
M.F. - És difícil adquirir les peces?
J.G. - Depèn de les marques i models. A mi, com que m'agraden molt les marques angleses, m'és molt fàcil. Sí que és veritat que ho has de demanar a Anglaterra, però entre 7 i 8 dies ja t'arriba el paquet a correus. I els preus també estan bé. Amb la moto italiana ja és molt més complicat. Perquè depèn de quins models ja no es troben peces o bé són molt cares...
M.F. - Però tot això entenc que és fàcil gràcies a Internet. Abans com ho feies?
J.G. - Molts dies ho penso, sense Internet seria difícil: buscar una fitxa tècnica, els tipus d'oli, capacitat, localitzar peces, problemes que resols amb fòrums online.... I abans, doncs havies d'anar a alguna llibreria especialitzada, com Libro Motor, a Barcelona, o a partir d'algun altre restaurador... però tampoc érem gaires.
M.F. - És una afició molt cara?
J.G. - Si només tens una moto, no. Si en tens moltes, la cosa ja puja. Per això jo també en tinc moltes per restaurar, més enllà de la falta de temps. Pensa que també han d'estar totes assegurades, ni que sigui amb una assegurança de clàssiques ja que, si no, no les pots posar en circulació.
M.F. - T'has plantejat mai dedicar-t'hi?
J.G. - No ho descarto. Ara tinc el pub però ja fa 12 anys i estic cansat. I sense fer els preus d'amic que faig ara, crec que pot ser viable.
M.F. - Ets d'algun club moter?
J.G. - No ben bé. Mai m'ha tirat gaire. Sí que surto amb la moto amb altra gent, però som més un club d'amics, no estem formalitzats. Ens diem els Amics de la Ferralla i som gent de Lleida província, aficionats a la moto clàssica.
M.F. - També t'agrada molt la música rock. Sorgeix a partir de l'afició a les motos americanes i angleses?
J.G. - L'afició per la música també és des de ben petit i em ve del meu pare, que escoltava la música d'aquell temps, com la dels Beatles, l'Elvis Presley o Ray Charles.
M.F. - Tens molta música a casa?
J.G. - Ui, molta. Col·lecciono vinils. En dec tenir uns 2.000. Però també fa anys que ho tinc una mica parat, perquè ho destino més a les motos que als discos. Per això també vaig voler agafar el pub i fer-la sonar.
M.F. - L'adquisició que t'estimes més?
J.G. - La Norton Commando 750, del 1972. És una marca a què vaig agafar molta estima perquè va ser de les primeres clàssiques que vaig tenir. És la que he deixat per a algun anunci, ja que és de la que em sento més orgullós.
