Xavier Franch - De la psicologia a l'estudi del son. Com s'hi arriba?
Roser Gort - Durant l'Erasmus a Tromsø vaig viure els efectes de les condicions meteorològiques extremes. Passes de la llum absoluta de l'estiu a la plena foscor a l'hivern. A la universitat et donaven esmorzar gratis a canvi de prendre'l davant una  làmpada, com si fos el sol! Volien que els estudiants estiguessin equilibrats, perquè la desregulació pot portar trastorns de l'estat d'ànim i al fracàs acadèmic. Al tornar, em vaig fer una lesió a l'espatlla. Després de l'exploració el fisioterapeuta em va preguntar si dormia bé. Em vaig quedar sorpresa i vaig començar a llegir sobre el tema. 

X.F. - Ara ja fa dos anys que treballes a la Clínica del Dr. Estivill. 
R.G. - No hi ha cursos acreditats oficials sobre el son. El millor aprenentatge és amb l'estudi i la formació a càrrec dels companys. A la clínica hi faig feines molt variades, de posar elèctrodes per fer proves de son, a fer estudis científics... Fa  poc n'hem fet un amb els Mossos d'Esquadra per saber com els afecten els torns rotatius i la demanda psicològica, emocional i física. També faig visites de pacients amb l'Eduard. És un xou! Se n'aprèn molt!

X.F. - Què cal saber per començar?
R.G. - A la clínica recollim trastorns que tenen una simptomatologia orgànica (fruit dels roncs, les apnees, les demències, entre d'altres causes de salut...) o que tenen una simptomatologia cognitiva i emocional. Quan no pots dormir pot ser per un motiu, per l'altre o pels dos junts. El que més m'interessa a mi és quan no pots dormir però el teu cos està perfecte. Llavors, té a veure amb el teu dia a dia. Hi sol haver un rerefons psicològic i unes causes que la persona no identifica.

X.F. - Els amics i familiars et pregunten sovint sobre el seu son?
R.G. - Sí que em passa, però és un tema delicat perquè llavors la persona ha d'aplicar canvis a la seva rutina o no hi veurà cap efecte. I a vegades això fa molta mandra... Moure's i fer esport, menjar bé, que et toqui el sol... Sovint, responc amb les idees principals, però no al detall. Si no, m'hauria de posar a fer de vigilant, i no ho vull.

X.F. - Què fas quan et passa a tu i comences a dormir malament?
R.G. - Tots podem tenir insomni! Però fem que no se'ns cronifiqui perquè quan apareix prenem decisions. L'insomni no és un problema. És una alerta que ens està donant el cos. Són tensions que no troben la manera de sortir. L'important és si li fem cas o no. Perquè, si no, venen els problemes. 

X.F. - Quan parlem de son, hem de pensar més a tenir una vida saludable i no en un fet aïllat?
R.G. - Sí! I entenc perfectament que de vegades la gent no hi connecti... Hauries de caminar més, hauries de menjar més equilibrat... És un discurs senzill i que no ens sembla nou. Però hem de tornar a entendre el cos com un animal. Necessitem llum, moviment, alimentació de qualitat, regular les emocions... no podem viure només per ser productius. No va tant de si te'n vas a dormir amb el mòbil a la mà com de què t'importa a la vida. Vivint al món rural, val la pena recuperar i respectar aquelles rutines dels padrins: despertar-se a l'hora, exposar-se  al sol, fer activitat continuada... Són protectores de la salut i el son.

X.F. - Fa poc vas fer una xerrada a Sunyer. Com va ser l'experiència?
R.G. - Estava molt nerviosa! Per a mi, el de Sunyer era el públic més important del món. No em vaig fer cap analítica en aquell moment, però crec que totes les màquines haurien petat!

X.F. - A xarxes tens 9.000 seguidors. Ets una influencer de la psicologia?
R.G. - En ciència hi ha tres facetes importants: investigar, aplicar-ho als pacients i comunicar. A més, Instagram és un aparador. No tinc consulta en un despatx i tinc pacients de tot Espanya. 

X.F. - El futur a mitjà i llarg termini el veus lligat a la psicologia del son?
R.G. - Sí, crec que em queda molt  camí per recórrer. El meu ideal és dividir la setmana entre aquest camp i la psicologia general. El son hi té molt a veure. Si no, es medica en excés. 

X.F. - Et veus tornant a Sunyer?
R.G. - Estic a Sabadell pel desenvolupament professional. Però sé que els nuclis urbans no són beneficiosos per a la salut ni per a les relacions personals. No sé si tornaré a Sunyer, però sí que em veig en un poble.