Patrícia Valencia - Per a les persones que no han sentit a parlar mai de la teua feina, com es defineix?
Rut Raventós - Sóc terapeuta i treballo tots els problemes emocionals derivats dels conflictes sexuals en diferents àmbits, ja sigui a nivell individual, en el món de la parella, en el treball en grup. Aquest seria un resum general.

P.V. - Què és la tactoteràpia?
R.R. - És una especialitat, de teràpia emocional, que combina les arts sanejadores adequades per viure el present, millorar l'energia positiva pròpia, a través del contacte visual, el tacte i les abraçades.

P.V. - Imparteixes tallers i sessions a Bellaguarda, que és on vius actualment. A qui van dedicats els tallers i teràpies que ofereixes?
R.R. - Bé, jo treballo amb clients que venen a la consulta perquè estan desconnectats de la parella, no tenen desig sexual, tenen conflictes amb la seva sexualitat. També problemes d'erecció, por del coit, etc. 

P.V. - Parlar de sexe és un tabú a la societat en què vivim?
R.R. - Sí. Vivim en una societat aparentment molt moderna però en l'àmbit sexual encara és un tabú. Encara hi ha molta feina per fer. L'església sempre ha dit que el sexe només serveix per procrear i per satisfer l'home. A les dones no se'ls ha deixat descobrir la seva sexualitat. Per tant, el que intento és que les persones vegin que la manera com vivim la sexualitat no és la correcta. Ens fa més mal que bé. D'aquí ve la repressió, la frustració, i això surt cap a fora a mode de maltractaments, abusos, etc. El que intento, des de la meva experiència, tant personal com professional, és tractar els problemes des de l'arrel i evitar aquesta repressió, aquesta frustració, etc., a través de la meditació. Tot i això, no puc arribar a la gent que voldria per la manca de consciència de la societat, no coneixen aquesta feina i, a vegades, et tanquen la porta.

P.V. - Pel que fa als adolescents, com se'ls explica la sexualitat?
R.R. - L'única educació que se'ls dona als adolescents encara són els mètodes anticonceptius, les malalties de transmissió sexual, els òrgans sexuals, etc. No ens han ensenyat valors, a comunicar-nos, a saber dir que no, etc., i això és el que intento transmetre a través de les sessions de sexualitat conscient.

P.V. - I la gent gran, són reticents a les alternatives que tu proposes?
R.R. - És complicat tot i que tenim un avantatge. Quan tenim certa edat, l'energia sexual té alts i baixos, i això és una oportunitat per descobrir i gaudir del sexe d'una altra manera.

P.V. - Vas participar en el documental Jo també vull sexe de TV3, que va tenir molta repercussió. Creus que és un tema difícil parlar de la figura de l'assistent sexual?
R.R. - Sí. La gent no entén encara quina és la feina que fa un assistent sexual. Els termes s'han banalitzat i et poden titllar d'una cosa que no ets perquè no entenen la teva feina. Ells també tenen les seves necessitats i això és una de les coses que no se'ls pot negar. Quan vaig sortir al documental, la gent em deia: "que valenta!", i jo responia: "valenta no, la societat és covarda", perquè no se n'adonen que hi ha un col·lectiu amb unes carències i ningú ho està resolent.

P.V. - I per a la gent que no ho sap, què és un assistent sexual?
R.R. - És una persona que n'ajuda una altra amb limitacions amb el seu cos a cobrir unes necessitats bàsiques, com ho és explorar el teu cos i masturbar-te. Ajudar-los a accedir al seu cos: som les seves mans. Ara estic programant la primera formació que s'oferirà a tot l'estat sobre assistència sexual.

P.V. - Com ha canviat la teua vida després de descobrir aquest corrent?
R.R. - Ha canviat totalment. Quan vaig començar a acceptar-me, tot va canviar. Volia gaudir perquè el passat no es pot canviar, i el present sí que és a les meves mans i vull viure'l, dia a dia. Si vivim aclaparats per un passat que no es pot canviar i angoixats per un futur que no sabem com serà, ens estem perdent la vida. I s'ha de viure perquè la vida passa i no te n'adones.

P.V. - En un futur, podrem parlar de sexe sense posar el crit al cel?
R.R. - Costarà molt; hi haurà alts i baixos, però els petits gestos han provocat grans canvis així que cal tirar endavant. Hi ha molta feina per fer i jo intento anar a tot arreu per donar a conèixer la meva feina i normalitzar-ho.