Patrícia Valencia - Com vas arribar al sincrotró ALBA?
Sergi Blanch - Doncs bé, jo vaig estudiar Enginyeria Informàtica a la Universitat de Lleida i vaig presentar-me a una oferta de feina a l'estranger, d'administrador de sistemes. Fins que no vaig arribar a l'entrevista de feina no vaig saber que m'havia presentat per treballar en un accelerador. Va ser allà quan em van explicar el projecte que s'estava construint a Cerdanyola, i va ser quan ho vaig descobrir i ho vaig trobar interessant i m'hi llançar.
P.V. - Quanta gent hi treballa al sincrotró?
S.B. - Hi treballem unes 200 persones. D'aquestes, 50 informàtics a la divisió de computació, i a la part de controls, una quinzena de persones.
P.V. - Per què serveix el sincrotró ALBA?
S.B. - Per definir-ho de manera resumida, és un microscopi. És una llum, que traspassa la mostra, i amb els binocles pots veure la mostra. Al sincrotró, és més o menys el mateix; hi ha una llum, de raigs X, que travessa la mostra i darrere hi ha un detector, sensible a aquests raigs, que veu el resultat. En definitiva, és una màquina molt gran per veure coses molt petites.
P.V. - Et consideres científic en el teu camp?
S.B. - No, jo no faig ciència. La meva feina és que els científics puguin fer ciència. Jo intento que les màquines sempre estiguin a punt perquè quan els científics hagin de fer alguna cosa, la puguin fer.
P.V. - Quin tipus de recerca o investigació s'hi fa al sincrotró ALBA?
S.B. - Els investigadors que venen, la majoria provenen de la recerca pública, del CSIC principalment. El que venen a fer és ciència de materials, qüestions de biologia, de medicaments, etc. De recerca en informàtica no n'hi ha.
P.V. - En el món de la informàtica, les coses canvien molt de pressa?
S.B. - En informàtica industrial, no. Les coses són molt més pausades. Tot el que muntem, ho fem perquè duri tants anys com sigui possible. Hi ha equips que es van muntar al sincrotró que ja no tornarem a tocar.
P.V. - I pel que fa a la inversió econòmica, s'ha apostat pel camp de la informàtica?
S.B. - Bé, en el moment que es va construir el sincrotró, es va construir amb 7 línies d'experimentació. Tenim una capacitat de fins a 34 línies de treball i en aquests anys hem construït la vuitena i treballem per construir la novena i la desena... És obvi que si no hi ha diners per gastar en els pilars fonamentals com l'educació i la sanitat, per a nosaltres tampoc.
P.V. - Hi ha ofertes de feina actualment per treballar com a enginyer informàtic al sincrotró ALBA?
S.B. - Sí. Actualment tenim obertes quatre ofertes per treballar a la divisió de computació. El problema és que no hi ha gaire publicitat, o no se'n fa gaire difusió. Però les dades diuen que hi ha molta gent que es presenta a les ofertes.
P.V. - I és complicat entrar a treballar al sincrotró?
S.B. - No. De fet, no cal ser ningú especial per treballar al sincrotró. Només cal haver estudiat i passar una entrevista. Crec que el que s'ha de fer és desmitificar les feines. És un lloc xulo, sí. Però també n'hi ha altres que ho són. Les persones que hi treballen són humans, i cal ser agosarat i apostar per un bon lloc de treball.
P.V. - Va en augment la proporció d'enginyers i enginyeres que es dediquen al món de la informàtica
S.B. - Sí. De fet, guardo molt bona relació amb la Universitat de Lleida, i hi ha hagut anys que m'han convidat a l'Escola Politècnica Superior per explicar el meu cas. I som molts els exalumnes que hi hem anat per fomentar tant la feina com la importància dels estudis d'enginyeria.
P.V. - Es pot visitar el sincrotró ALBA?
S.B. - Sí. Tot i ser una instal·lació controlada pel Consell de Seguretat Nuclear, de categoria 1, com les centrals nuclears, dues vegades a l'any es fan jornades de portes obertes. Qualsevol persona s'hi pot apuntar i es fa un recorregut per dins. La seguretat està molt controlada i hi ha un sistema de protecció de persones.
P.V. - Quina és la teua perspectiva de futur?
S.B. - La meva idea és quedar-me al sincrotró durant molts anys, perquè la feina m'agrada molt i em motiva. Té alguna cosa especial.
