Abel Pujol - D'on creus que neixen les teues inquietuds musicals?
Lídia Alberich - Des de ben petita que em vaig sentir cridada per la música però ho veia com una cosa un pèl estranya; com que a la família no hi havia hagut cap referent musical no em podia sentir identificada amb ningú proper. Als onze anys van apuntar-me a classes de piano i allí em vaig adonar que la música és i serà sempre la meua passió i que la manera com millor sé expressar-me és cantant.

A.P. - Quin és aquell moment que t'adones que estàs preparada per pujar a un escenari?
L.A. - El fet és que un dia vaig saber que feien un càsting per a un nou grup de versions lleidatà en format de trio anomenat Aforo 3, vaig decidir presentar-m'hi i em van dir que era la seleccionada. Va ser en aquell moment quan em vaig creure que ja estava prou preparada per cantar en públic. Després, al cap d'uns mesos, també em van seleccionar en el càsting per entrar a Veus.kat, un cor de gòspel lleidatà, i amb això vaig acabar de confirmar-ho.

A.P. - Aforo 3, Veus.kat, 7dRock i ara Koers. Què significa per a la teua carrera entrar a formar part d'un grup amb tanta projecció?
L.A. - La relació personal que m'uneix amb alguns membres de Koers ve de lluny, de fet ja surto en l'apartat d'agraïments del primer disc, i això que no vaig fer-hi res! I ara, quan preparaven el segon àlbum, em van proposar entrar a formar part de la banda. És meravellós poder formar part d'un grup de cantants i, sobretot, de persones, tan interessants. Sempre els estaré immensament agraïda que confiessin en mi. Donaré el millor de mi mateixa.

A.P. - Gòspel, rock, reggae; cantes estils diversos però en quin et sents més a gust?
L.A - Estic molt intoxicada perquè canto diferents estils i cada un té certes coses que m'agraden però, si n'he de destacar un per sobre dels altres, he de dir que a mi m'encanta el gòspel i encara et diré més, m'encanta el gòspel en petit format. Crec que és la millor manera de connectar amb el públic, de sentir aquella connexió especial que t'omple tant.

A.P. - Quina diferència hi ha entre la Lídia a peu de carrer i la Lídia sobre un escenari?
L.A - A dia d'avui, intento ser la mateixa persona quan sóc a dalt i a baix de l'escenari; això sí, sempre que no es tracti de patxanga, on sí que he de fer més el paper d'un personatge. Però quan actuo en acústic o amb Koers, on sents que allò que estàs fent és més real, no hi ha pràcticament cap tipus de diferència. Al final, penso que el meu dia a dia és un espectacle, de fet, ja em desperto cantant! Això sí, els meus veïns n'estan bastant tips (riu).

A.P. - Quin paper creus que juga avui en dia la figura femenina en la indústria musical, t'has sentit mai discriminada per ser dona?
L.A. - Crec que darrerament la situació de la dona en el món de la música està canviant, potser d'ençà un parell d'anys. He de dir que jo no m'he sentit mai discriminada, però sí que he vist, en moments puntuals, que s'ha valorat més el físic d'una dona que no pas la seua tècnica vocal. Per sort, ara vaig veient que les coses canvien. De fet, avui en dia jo et podria anomenar més solistes dones que no pas homes en el panorama musical català.

A.P. - Es pot viure de la música?
L.A. - Jo ara mateix ho estic fent, tot i que de forma molt humil i havent de fer mil coses: col·laboracions, actuacions en bars, classes a la canalla... El meu objectiu més immediat és poder viure de la música d'una forma digna, no et parlo de guanyar milers i milers d'euros sinó de tenir una certa seguretat que la meua feina té una recompensa econòmica que em serveix per poder menjar i pagar un pis. 

A.P. - Com veus el panorama musical garriguenc i també el lleidatà, creus que existeix una escena musical prou interessant ?
L.A. - Bé, jo ara estic molt posada en la dinàmica Koers i he de dir que estic un pèl desconnectada de les novetats en l'escena musical de Lleida però crec que sempre hi ha hagut més una tendència general cap a les versions i potser s'ha deixat de banda la composició de temes propis, que crec que és el que li dona un valor afegit més important a la música.

A.P. - Per què creus que no hi ha cap escola de música a la zona de les Garrigues sud?
L.A. - Diria que la meua zona ha estat sempre més focalitzada cap a Lleida ciutat, en tots els aspectes, i suposo que si algú té una certa inquietud cap a la música va cap allí; tot i així, m'agradaria que hi fos. Segur que a mi, quan era petita, m'hauria ajudat a desenvolupar més ràpidament la passió cap a la música.