Miquel Andreu - Creu que la gent de la comarca té una idea clara de les tasques que es realitzen al Consell Comarcal?
Antoni Villas - No. Et diria que ni aquí ni en cap consell comarcal. La raó de ser del Consell és la capacitat de mancomunar els serveis que els municipis petits no poden assumir. Serveis socials, recollida de residus, transports escolars, etc. Nosaltres depenem de la Generalitat i som els que estem més a prop dels ajuntaments. De vegades, això ens fa ser els dolents per les dues bandes. Per la Generalitat sempre som els últims a l'hora d'atendre les nostres peticions i pels ajuntaments, de vegades hem notat que no hi ha una amplitud de mires, que cadascú mira per ell mateix. Això provoca que no et puguis fer gaire visible.

Abel Pujol - Consideraria desitjable que el ciutadà pogués escollir de forma directa els representants al Consell?
A.V. - La llei electoral dicta la manera d'escollir els membres del Consell. Sóc del parer que pels ajuntaments la ciutadania podria escollir quins representants vol marcant una x, de forma directa. Jo no he tingut mai cap problema a parlar i arribar a acords amb els membres de l'oposició, per tant, a mi no em faria cap mal. Ara, el que sí que tinc clar és que s'ha de mantindre una proporcionalitat amb el que es vota a la comarca, si el Consell ha d'entrar amb disputes amb els diferents ajuntaments, llavors sí que no farem res. 

M.A. - Els darrers anys, molts ajuntaments han fet un esforç per millorar la transparència. Al Consell aquest tema encara va una mica coix, a què respon?
A.V. - Nosaltres ens vam trobar un Consell del segle XX i hem fet canvis per actualitzar-nos. Vam canviar la interventora, hem integrat tècnics nous, perquè creia que anàvem coixos de personal. Crec que avui tenim un molt bon personal al Consell, per tant, no em fa por adoptar mesures a favor de la transparència. És un tema que s'ha de treballar més.

A.P. - Quanta gent treballa avui al Consell?
A.V. - Una seixantena.

A.P. - Els criteris de contractació són prou clars? Sovint hi ha la idea que als consells s'adjudiquen feines segons les dinàmiques dels partits.
A.V. - En aquest Consell diria que és tot el contrari. Pensa que hi ha feines que són places que surten a concurs i el criteri ve marcat per l'administració general. Per a les altres feines, les que es contracten en funció de projectes, són els criteris del SOC. Ells ens insten a dir-los quin perfil busquem i sí que es podria fer una mica de trampa afinant molt el perfil per a tal persona, però no ho hem fet mai aquí. Des que hi sóc aquí, que és del que puc parlar, no hem mirat mai en la gent que ha entrat si és d'un poble, si és d'un altre o altres variables. Volem que hi hagi els millors tècnics, els més preparats.
M.A. - Una de les apostes importants d'aquest mandat és el Pla Estratègic Comarcal. En quins fronts s'ha avançat més?
A.V. - Quan entrem al Consell ens trobem que hi ha una subvenció per fer un Pla Estratègic però si no s'executa amb 3 mesos es perd. Decidim tirar-ho endavant i, gràcies a les gestions a través de diferents consellers de l'època, aconseguim l'aval de la Generalitat. Hem apostat fort pel Pla Estratègic, tot i que l'horitzó és fins a l'any 2025, ara ja es comencen a veure finestres obertes fruit d'aquesta tasca. 

M.A. - Quines finestres?
A.V. -Per exemple, Les Garrigues en flor és una manera de valorar els nostres pobles; en la primera edició només es van apuntar set ajuntaments, en dos anys hem passat a vint-i-tres. Això demostra el tarannà d'anar junts i fer les coses amb una visió global. També hem incidit en la problemàtica de la gent gran que viu sola a casa, el projecte EMPIC permet fer un seguiment d'aquestes persones, que encara que els costi, acaben sortint de casa i és més fàcil identificar si tenen algun problema. Volem cuidar la gent gran i alhora crear llocs de treball relacionats. Som una comarca on falta gent, i sobretot on falten dones, tenim problemes perquè elles accedeixin a llocs de treball, potenciant aquestes feines més feminitzades aconseguim reduir aquest greuge demogràfic. Tot just aquestes polítiques comencen a desenvolupar-se, perquè cal molta feina prèvia per aconseguir el finançament necessari.
 
A.P. - Què es pot fer a curt i mitjà termini per revertir el despoblament imperant a la comarca ?
A.V. - A curt termini ho veig difícil. Hi estem treballant però és impensable que la gent vingui a les Garrigues sense haver creat abans unes oportunitats. A més, les polítiques generals no van a favor nostre, tots els pobles, excepte els de les àrees metropolitanes de les grans ciutats, estan perdent població. Des del Consell intentem promoure la fixació de població però ens trobem que a les empreses els costa molt vindre aquí i també és cert que a la gent del territori li costa crear empreses. No hi ha un tarannà empresarial dinàmic. 

M.A. - El canvi del consorci Leader a l'associació Leader Ponent, amb trasllat de la seu a Mollerussa inclòs, va ser una pèrdua sensible per a les Garrigues?
A.V. - Sí, va ser una mala jugada, i així ho vaig traslladar a la primera reunió amb el tècnic del Leader, i així m'ho va reconèixer. Però d'aquesta mala jugada jo sempre he buscat el cantó positiu i ara, al cap del temps, ens han acabat felicitant per ser el Leader que estira més de tot Catalunya, i gràcies als tècnics que tenim. El que no farem és barallar-nos amb altres consells per veure qui pessiga més dels 700.000 euros. Les opcions eren o barallar-nos o anar a fer coses junts, doncs fem coses junts.

A.P - Per quina raó es va tancar El Mirador, el centre d'interpretació de la comarca, que acollia el mateix edifici del Consell?
A.V. - Jo no diria que es va tancar, simplement no va funcionar, però no vull valorar el que va fer un altre, cadascú es troba en la situació que es troba. Quan arribem al Consell ens trobem que els equips d'atenció a la infància i l'adolescència, l'EAIA, els tenim en un espai de les Borges sols, sense condicions i al Consell les assistents socials també tenien un espai molt reduït. Per tant, remodelem els espais. El Mirador no hi entra perquè vam veure que el nombre de visites era molt baix, a més, tot el sistema informàtic no funcionava. La idea és reformular-ho i convertir-ho en un lloc de presentació de la comarca, sí, però també de referència per als ajuntaments, per fer-lo servir per als Consells d'alcaldes, per xerrades, etc. però encara no hem trobat el finançament per impulsar aquesta nova idea del Mirador.

M.A. - El cicle formatiu de pedra seca que es va crear a Mollerussa va ser una oportunitat perduda per a les Garrigues?
A.V. - Jo crec que no. En aquells moments encara no teníem decidit com desenvolupar el tema de la pedra. Mollerussa ja tenia un cicle de maquinària pesant i, en aquest, s'hi va incloure el procés d'extracció de la pedra. Nosaltres no teníem capacitat ni instal·lacions per fer aquest curs, per tant, es tractava de no bloquejar-ho. A la fi, es fa vora de la comarca i crec que no ens fa mal. El projecte PEDRA que nosaltres estem tirant endavant té previsió de fer formació aquí a la comarca però no tant com una qüestió de maquinària pesant sinó d'elaboració de la pedra, donant-li sempre un valor afegit.

A.P. - Com veu l'ampliació del territori productiu que vol fer la Denominació d'Origen? 
A.V. - En aquest tema, crec que la DO ho està fent fatal. Hi ha una falta de comunicació evident amb les mateixes cooperatives i el conjunt del territori. Quan no expliques bé un projecte d'aquesta envergadura sembla que es vulgui amagar alguna cosa. Crec que la Denominació d'Origen s'ha de replantejar què vol ser quan sigui gran; si l'únic que vol és gestionar vint milions de litres, crec que s'equivoca. El que fan la gran majoria de denominacions és vendre una idea de territori, una marca i uns valors. Està sorgint gent jove, amb un altre tarannà, que el que vol és vendre mitjançant aquesta idea, revaloritzant la qualitat del producte. Si aquests productors no troben el paraigua a la DO tiraran endavant per un altre camí, potser mitjançant la marca prèmium, per tal de buscar la garantia que el seu oli es pot vendre a més d'1,80 o 2 € el litre. El que demanaria a la DO és que es reuneixin, debatin i parlin amb el territori i, si l'objectiu és augmentar la producció, podrien començar per assolir la producció de la comarca, que és de sis milions i avui, a la DO només en deuen tenir dos i escaig.

 
A.P. - Quines potencialitats veu a la comarca?
A.V. - Reconec que quan vaig arribar al Consell no coneixia prou bé el territori. La gent de Juneda tenim més tirada cap a Lleida, Mollerussa i les Borges però no acabem d'entrar a l'interior de les Garrigues. Per això, ara que he trepitjat la comarca, puc dir que té moltes oportunitats i mitjançant els plans FEDER hem intentat explotar-les. A la part nord-est, l'entorn del riu Set i la Vall de Vinaixa són dos espais que en l'àmbit turístic i cultural tenen molt recorregut. Una altra oportunitat és en l'àmbit esportiu, concretament amb els esports d'aventura, tota la part que toca a la serra de la Llena té un potencial impressionant per a la BTT, senderisme, globus aerostàtics, etc. Una altra potencialitat és en l'agroindústria, mitjançant el Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) anomenat Motors per al Segarra-Garrigues, hem volgut donar un valor afegit a l'oli. L'objectiu del PECT és fer una formació contínua als moliners i, alhora, comptar amb una unitat mòbil de l'IRTA que analitzi tots els paràmetres encarats a fer un oli millor. Aquest projecte va encarat a la part sud de la comarca i al Segrià Sec, on es produeix el major volum d'oli. Juncosa, la Granadella, Maials són els grans productors, per això aquest projecte va encarat a aquella zona.

A.P. - Parlem de carreteres. L'estat de les vies és un mal endèmic de la comarca. Què s'hi pot fer?
A.V. - Els grans eixos de la comarca, N-240 i L-701, que connecta amb la C-12, no estan malament, el problema el tenim amb les connexions entre aquestes vies. La Generalitat ens diu que no pot actuar per falta de pressupost. Després de tres legislatures hem aconseguit renovar part de la carretera de les Borges a Cervià, àmpliament reclamada. També tenim un projecte redactat per millorar la via de Castelldans a Torrebesses, que puja al voltant de 3,5 milions d'euros, però la Diputació no vol entrar-hi, ens diu que ja té prou dificultats per fer un manteniment de les seues carreteres i considera que aquesta via és un camí veïnal. Paral·lelament, també presentem aquest projecte a la Generalitat però ens diuen que no tenen definit un criteri d'adequació de camins rurals; és a dir, consideren que és el mateix la carretera de Castelldans al Cogul que un camí a qualsevol granja. Llavors, junt amb la Diputació, instem la Generalitat a determinar quines són les vies locals amb un manifest interès general, i això avui encara no s'ha fet. Quan estableixin aquest criteri podrem començar a treballar en la millora d'aquestes connexions vitals per a la comarca. Aquest tema és una prioritat.

A.P. - Però sense finançament...
A.V. - Mira, la Diputació va treure una subvenció de millora de vies de 60.000 € per a cada ajuntament. En conjunt, la subvenció representava quasi un milió i mig d'euros. Si li dones 60.000 € a un poble podrà arreglar un o dos camins i, si hi ha la mala sort d'unes pluges fortes, el camí se'n va en orris i s'han perdut els diners. Jo vaig reclamar que aquesta subvenció se li concedís al Consell, per poder emprendre accions més ambicioses en la millora de vies prioritàries, però el criteri de la Diputació és l'ajut directe als ajuntaments, no hi ha una visió més global dels consells comarcals. Llavors, vaig proposar als alcaldes posar en comú la subvenció i decidir entre tots on invertir-los, la resposta no va ser positiva. Entenc que per a un ajuntament una subvenció de 60.000 € és important però si cadascú es mira el melic és molt difícil tirar endavant els projectes comuns. 

M.A. - Un altre problema és el dèficit en telecomunicacions: internet, línia mòbil, etc. Què s'ha fet des del Consell en aquest tema?
A.V. - Tenim un problema amb les empreses subministradores, falta inversió. Ara estem en converses amb l'empresa Adamo perquè faci arribar la fibra òptica a Arbeca i Puiggròs. En la fibra, ja fa tres anys que treballem amb la Diputació perquè arribi a tots els pobles. Es tractaria de fer una rasa paral·lela a la xarxa de carreteres i la Diputació assumiria com a pròpia la xarxa, ja que la pagarien ells, per tant, qualsevol empresa mitjançant un concurs podria accedir a donar servei a través de la xarxa. Es va proposar un horitzó de tres anys per dur a terme el projecte, però a dia d'avui no sé com està.

M.A. - El Consell té delegada la recollida dels residus. Amb el sistema actual és factible arribar a l'objectiu del 50% de reciclatge l'any 2020 i evitar les sancions?
A.V. - No sé si hi arribarem. Tot i això, crec que el sistema de recollida que tenim ara no és un mal sistema. Mai entraré a valorar la feina que es fa als llocs abans de que arribi algú, el context a l'hora de prendre una decisió correspon al moment en què es pren. Dit això, quan nosaltres entrem al Consell hi ha un nou contracte de recollida de la brossa signat des de fa pocs mesos on es va decidir que la recollida es faria per illes de contenidors. És un contracte a 10 anys i estem parlant de 12 milions d'euros, aquest és el compromís que assumeix el Consell. Hi ha qui diu que s'ha de canviar el contracte, jo els dic sempre el mateix: quan et compres un cotxe nou i després no t'agrada, primer l'has de pagar i després, si s'escau, te'l podràs canviar. Tenim un servei al qual no li hem sabut treure el màxim profit perquè des del primer dia s'ha dit que no funciona bé.

M.A. - Va ser un error firmar el contracte a deu anys vista?
A.V. - No s'haurien de fer contractes a més de 5 o 6 anys. Ara, també s'ha de tenir en compte que les inversions de les empreses són grans i necessiten garanties. Anem a veure com podem treure el màxim profit al sistema que tenim, treballem tots per millorar-lo. Amb el canvi de tècnic s'han millorat resultats: hem treballat per identificar els punts difícils de reciclatge, hem vetllat perquè es pesi tota la brossa, ens hem adonat que no donàvem bé les dades a la Generalitat -pesàvem mil tones de residus de forma duplicada- tampoc comptabilitzàvem la runa que s'emporten les constructores ni les empreses que es venen el cartró. Tots aquests factors han determinat que avui ens situem prop de la mitjana catalana i ja no serem de les comarques amb una taxa de reciclatge més baixa, com fins ara.

A.P. - Algun poble ha demanat passar al sistema porta a porta?
A.V. - Sí. Posem per cas un exemple d'un poble petit. Tenint en compte que hi ha poques cases, es podria provar de fer una recollida porta a porta combinada amb el sistema d'illes. El porta a porta és més car, ja que s'hauria de canviar la mida dels camions per poder passar per tots els carrerons, però si trobem el camió adient, aquest podria recollir la brossa porta a porta i dipositar-la als contenidors. Mentre fas porta a porta no deixes d'utilitzar el sistema d'illes i per tant, el continues amortitzant. No podem canviar d'un model a l'altre ara, perquè aquests camions petits no tenen capacitat per fer rutes de molts quilòmetres, però podem tractar d'integrar ambdós sistemes. També vull destacar que el sistema porta a porta implica instaurar mecanismes de control, ja que si la gent no separa bé, repetim el mateix problema d'ara. Als alcaldes que m'han demanat el porta a porta els he dit que el contracte actual és el que és, que li fem confiança, deixem passar aquesta legislatura i a partir de la propera, que ja hauran passat quatre anys, podrem renegociar el contracte. I partir d'aquí, comencem a parlar del porta a porta, un sistema que si s'aplica en pobles petits de la manera que deia, es pot assumir; ara, si tots volem porta a porta s'haurà de fer un projecte nou, llavors el tema serà com es tanca el contracte actual.

M.A. - Confieu que el compromís amb l'Arxiu Comarcal anunciat recentment sigui el definitiu?
A.V. - Sí. D'aquí poc, per primera vegada, assistirem a les reunions del circuit d'Arxius de Catalunya, això vol dir que tot i no disposar encara de l'edifici físicament, ja som dins de la roda. Ara, en una reunió amb la consellera Borràs, li vaig transmetre que el que més em preocupa no és que es construeixi l'edifici, sinó que es pugui omplir de contingut, i hem estat dotze anys perduts. Ja es podria començar a buscar pels pobles els documents que conformaran l'Arxiu. Volem un arxiver que comenci a fer aquesta feina i hem de començar a fer els convenis corresponents amb els ajuntaments.

A.P. - Es veu com a president del Consell Comarcal el pròxim mandat?
A.V. - No ho sé. Primer hauria de saber on és el meu partit. Crec que s'ha deixat de fer política i això no m'agrada, de fet, he presentat queixes en aquest sentit. Encara queden unes setmanes per esgotar els terminis però crec que em presentaré a la reelecció com a alcalde de Juneda. Repetir com a president del Consell no depèn de mi, si m'hi volen, ja ho veurem. El que sí que puc dir és que he estat molt a gust i m'han passat els quatre anys molt ràpid.