Mariona Forcat - Des que vas començar fins ara, quina evolució veus a les assemblees territorials?

Josep M Nogué - La il·lusió hi continua sent, igual o més intensa. Pot semblar que en algun moment haguem estat menys actius, perquè, és clar, és un procés molt llarg, però si ens fixem amb les grans mobilitzacions de l'11 de setembre, la nostra senya d'identitat, des del 2011 s'ha mantingut i fins i tot ha anat en augment la participació i, per tant, tota la il·lusió col·lectiva. La Via Catalana del 2013 és on vam aconseguir arribar al punt més alt. Després hem continuat creixent amb un pendent més suau. 

M.F. - Quina vitalitat tenen actualment? Sobretot les de la comarca…

J.M.N. - Depèn de la zona. N'hi ha algunes que han perdut una mica de dinàmica, però també són les més petites i on la feina està força feta, amb un nivell d'independentisme altíssim, tal i com es va veure al 9-N i a les eleccions del 27 de setembre. És el cas de les Garrigues, que ja no són una zona prioritària. 

M.F. - El fet que la feina a les Garrigues ja estigués feta és el que et va convèncer per presentar-te al Secretariat Nacional?

J.M.N - En certa manera sí, si jo hagués vist que hi havia molta feina per fer, possiblement no m'ho hauria plantejat. De fet, vaig fer el pas a l'entorn del 9-N, i els resultat avalaven la meua decisió. Com a coordinador comarcal ja havia treballat amb els equips coordinadors de la plana de Lleida en l'organització de la consulta i després vaig veure que podia ser un bon candidat per representar la plana i ajudar en zones prioritàries com la ciutat de Lleida. 

M.F. - Quines accions us plantegeu per tal de convèncer la capital?

J.M.N - Tenim en marxa una campanya, Som futur, que està molt enfocada a fer una carrera de fons en zones prioritàries. La idea és donar molts arguments treballats sobre la base d'unes temàtiques claus per fer el pas cap a la independència: infraestructures, sanitat, pensions, diversitat i inclusió social, generació democràtica. Està centrada a fer molta incidència als barris a partir de mitjans locals i fer accions amb un caire molt festiu per aconseguir molta participació de totes les edats. 

M.F. - Carrera de fons per què? Per què enguany s'ha de celebrar sí o sí el referèndum?

J.M.N - Dic carrera de fons perquè és una campanya d'arguments de fons. Però és veritat que després entrarem en una fase de campanya per guanyar el referèndum, que serà molt més incisiva en l'àmbit mediàtic, però amb missatges no tan específics. 

M.F. - Perquè des de l'ANC en cap moment dubteu que es votarà…

J.M.N - No. El referèndum sempre ha estat al nostre full de ruta, malgrat que després que es formés govern de Junts pel Sí amb el suport de la CUP es quedés més en segon terme. Però vèiem que ens costava explicar a la societat com el culminaria el procés i vam tornar a pressionar perquè fos una prioritat.

M.F. - Però permet-me que insisteixi. Des de l'ANC esteu convençuts que es podrà celebrar el referèndum i que aquest sigui vinculant? Ni que això requereixi desobediència per part del govern?

J.M.N - Sí, ho tenim clar. S'ha de fer i es pot fer. Hem treballat i continuem fent-ho perquè sigui viable. I en cap moment nosaltres, i tampoc el govern, parlem de desobediència sinó d'apostar, si cal, per un xoc de legalitats. La clau perquè no sigui un 9-N és redactar un nou marc legal que sigui aprovat pel Parlament de Catalunya i que empari el referèndum. I creiem que el govern ara mateix està convençut que l'organitzarà. L'altra cosa és com reaccionarà l'Estat aquell dia.

M.F. - Pel que fa a la data, se sap alguna cosa més? S'apunta al setembre com a data màxima, però també es parla d'abans de l'estiu... 

J.M.N - La possible inhabilitació de la presidenta del Parlament és cert que podria fer que se celebrés abans. Inhabilitar un membre en actiu del Parlament, escollida pels ciutadans, evidenciaria que l'Estat ha entrat al xoc de trens. Al Parlament passaran coses, s'haurà de decidir si s'acata o no s'acata la decisió i allargar massa això no tindria sentit. 

M.F. - Quin serà el resultat del referèndum? No el desitjat, sinó que penseu. 

J.M.N - El sí. Tenim un suport majoritari i ens falta arribar a un percentatge de gent indecisa i animar a la participació. Sabem que el no, amb gairebé un 40% de suport, està estancat. Nosaltres en tenim un 48%, per tant hem de treballar aquests mesos per tal d'augmentar-lo.