Miquel Andreu - Què porta Poble Lliure a impulsar una candidatura al Congrés i al Senat espanyols, trencant la dinàmica històrica de l'esquerra independentista?
Joel Jové - És veritat que sempre hem sigut reticents a fer-ho i que sempre hem pensat que a Espanya un independentista no hi ha d'anar a fer res, jo mai he votat a les espanyoles, però també és veritat que ara tenen presos i exiliats i vivim una repressió ferotge que creiem que obliguen a fer una excepció. D'altra banda, també pensem que hi ha un espai polític evident que podia quedar orfe.
M.A. - A quin tipus d'electorat us adreceu? A qui creieu que podeu convèncer?
J.J. - A una mica de tot, dins de l'espectre de les esquerres, lògicament: l'independentista històric, gent descontenta amb la situació actual, gent que pensa que la República catalana no ha de ser simbòlica i que s'ha de tirar endavant el mandat de l'1 d'octubre sí o sí, gent que se sent enganyada pels partits teòricament republicans en el procés que han fet fins ara. Nosaltres anem a Madrid amb unes línies vermelles molt clares: si no ens treuen els presos, si no retiren el 155 i el 135, si no reconeixen el dret a l'autodeterminació, no hi ha diàleg possible. I entenem que som els únics que hi anem a fer això, som una aposta diferent.
M.A. - Vol dir anar a bloquejar?
J.J. - La paraula bloquejar pot ser mal entesa, però sí, posem unes línies vermelles molt clares que si no s'accepten no farem el joc polític al Congrés. Si això es vol entendre com a bloquejar, doncs sí.
M.A. - Però hi ha presos que encapçalen llistes d'altres formacions i, per tant, avalen aquestes altres maneres de procedir.
J.J. - Màxim respecte al que puguin pensar però això no treu que nosaltres tinguem una opinió diferent, i crec que tampoc tots els presos opinen igual. La majoria de presos són de colors polítics concrets i, per tant, tenen la tendència a defensar allò que defensa el seu partit, però també n'hi ha que no ho són i hi ha tanta diversitat ideològica entre els presos com entre el mateix independentisme.
M.A. - Quan es va anunciar que Poble Lliure impulsaria la candidatura, des de la CUP es va dir que això afectava les relacions. En què es pot traduir, això?
J.J. - La veritat és que no ho sabem. Es va fer un Consell Polític per tractar el tema, que no ha anat més enllà del debat sa i normal. No hi ha una normativa interna que digui que una organització que forma part de la CUP i es presenti en uns comicis si la CUP no ho fa quedi automàticament fora o això suposi algun tipus de penalització.
M.A. - És equiparable a quan Endavant, una altra organització política que està dins la CUP, va presentar-se a les eleccions europees de 2009?
J.J. - A nivell estatutari és exactament el mateix. Nosaltres respectem la decisió de la CUP, però sobre la base de la nostra sobirania decidim presentar-nos, després d'un procés de debat llarguíssim que no ha sigut fàcil, no tothom ho veia clar.
M.A. - Què et porta a tu a fer el pas com a candidat?
J.J. - És una qüestió de compromís amb l'organització. A l'esquerra independentista no ens passa com a la majoria d'espais polítics, on hi ha cops de colze per presentar-se a les llistes. A l'Esquerra Independentista no fa especial il·lusió encapçalar una llista, tenint en compte, a més, que no hi vas a guanyar diners i, si bé és una experiència, és una cosa volàtil que al cap d'un mandat vas fora. Ningú té pretensions de fer carrera política. En aquest sentit, no hi ha cua per ser-hi, i algú o altre s'hi havia de presentar i he entomat la decisió de l'assemblea.
M.A. - L'any passat vas plegar de la Diputació de Lleida per manca de disponibilitat. En cas de sortir elegit, com ho gestionaràs?
J.J. - No hi vull pensar fins que passi, és allò del partit a partit, primer anem-hi, farem el millor que puguem, pensem que podem entrar i després ja pensaré què faig amb la meua vida. Ara bé, em fa molta més il·lusió això que la Diputació, que era una cosa esgotadíssima i tenia la sensació de perdre-hi el temps.
M.A. - Som Alternativa i Pirates, amb qui aneu junts, tenen clares les mateixes línies vermelles?
J.J. - Sí. Hi ha qui ho posa en dubte perquè són forces que no es declaren obertament independentistes però cal entendre que ens presentem a uns comicis espanyols, no hi anem a declarar la independència. Pel que hi anem a fer, compartim la mateixa idea i ajuntem independentistes històrics amb sobiranistes d'esquerres que abracen la República catalana i defensen el mandat de l'1 d'octubre.
M.A. - Quin balanç feu dels mesos que suma el govern de la Generalitat sorgit del 21-D?
J.J. - La sensació és que no tenim full de ruta, i això indigna la gent, també a nosaltres, que voldríem un full de ruta clar. No es fan passos clars més enllà d'anar passant el temps i reivindicant, òbviament, els presos i el mandat de l'1 d'octubre, però no deixa de ser retòrica que no es tradueix en fets concrets i cal concreció, perquè si no la gent es cansarà. Tenim la sort que la gent està mobilitzada, però tot això ho perdrem si el Govern no tira endavant.
