Miquel Andreu - Com creus que s'enfoca la cultura en les institucions locals, en quin ordre de prioritats està?
Ramon Giné - La Generalitat està fent un estudi en l'àmbit de la província de Lleida en què Juneda, un poble de 3.500 habitants, es posa com a exemple. També hi ha el cas d'Alpicat, que s'ha anat creient la cultura, amb el CircPicat o la nova programació estable al seu teatre, o les Borges mateix, que també ha agafat una persona per a l'àmbit cultural. Tot i això, el panorama general és bastant precari. Catalunya inverteix en Cultura un 0,7% del pressupost; França o Alemanya superen el 3%. El primer que es retalla quan hi ha una crisi és cultura, i els ajuntaments, tot i retallar també, estan aguantant bastant el pes.
M.A. - Molts ajuntaments acaben fent ells mateixos d'organitzadors d'actes culturals, exercint com una mena d'associació.
R.G. - Hi ha exemples molt bons gestionats per associacions, com el teatre Kursaal de Manresa, però l'associació aquesta té una interlocució molt bona amb l'Ajuntament i uns alts coneixements del que està fent. De fet, funciona molt el model participatiu, i això els ajuntaments ho han de començar a tindre en compte. És una cosa que tinc en ment a Juneda, intentar trobar un grup de persones que s'impliquin en la programació del Teatre Foment, que en puguin ser coprogramadors. No hi ha millor difusor del projecte que el que hi és dins i se'l creu. S'han d'incorporar més punts de vista. Els tècnics de cultura han de fer veure als ajuntaments aquesta necessitat de la participació ciutadana. Si no, la gent veurà els projectes com una cosa aliena.
M.A. - Quan als ajuntaments hi ha alguna regidora, quasi sempre li acaba tocant Cultura.
R.G. - És que també és una qüestió d'interès. Al Foment no ho tinc del tot quantificat, però quasi un 70% del públic són dones. A qui interessa la cultura? No m'estranya, doncs, que qui porti cultura siguin més aviat dones.
M.A. - Parlant de públic del Foment, la proximitat amb Lleida podia ser un risc però, en canvi, ha passat una mica a la inversa, que s'ha atret públic de Lleida cap a Juneda.
R.G. - Sí. Just quan vam començar es va donar la casuística que a Lleida no hi havia programador ni a l'Escorxador ni a la Llotja i això va fer que gent que volia veure espectacles vingués a Juneda, i crec que hem aconseguit fidelitzar bona part d'aquest públic. Al cap i a la fi, si ajuntéssim la població de Juneda, Arbeca, les Borges, Castelldans i Torregrossa seríem una ciutat més gran que Mollerussa. També és una qüestió de picar pedra, de treballar aquest públic. Es parla molt de crear nous públics i crec que és més important fidelitzar-los, que la gent que et ve continuï venint. En tot cas, sí que és cert de Lleida n'hem sortit més beneficiats que perjudicats. De fet, col·laborem amb els programadors de Lleida, Tàrrega o Alpicat per coordinar-nos i no solapar-nos.
M.A. - Amb la del 2019 han sigut quatre les temporades del Teatre Foment. Com serà la següent, quina línia tindrà?
R.G. - Un dels objectius del 2020 és el que et deia, escoltar més la ciutadania, el poble s'ha de fer més seu el projecte, que no pengi tant de mi. Quant a línia, no diferirà gaire, partint de la limitació pressupostària d'un poble com Juneda que fa que no puguem portar segons quins catxés. Tenim, en canvi, una línia molt clara que és la diversificació, que com a teatre municipal, crec que és una obligació que tenim, i portar tant espectacles que saps que ompliràs com altres que saps que no però que són de qualitat artística. A l'espectador li has de poder oferir un ventall ampli.
M.A. - Ets també director artístic de la fira d'espectacles infantils i juvenils d'Igualada. Hi ha un auge d'aquest sector?
R.G. - Catalunya sempre ha sigut un motor en l'escena familiar. Lleida és la província d'Espanya, junt amb Granada, on hi ha més companyies infantils. Més que un auge, però, el que passa és que les companyies s'han posat les piles. Amb la crisi, que es van tancar línies de programació i circuits estables, moltes van començar a exportar. Estem sent molt bons exportadors, hi ha companyies que facturen més a França que aquí, i la qualitat artística també ha augmentat. Sí que potser hi ha hagut un auge de companyies de 0-3 anys, aquí hi ha una demanda creixent, sí. Ara bé, la precarietat al teatre infantil també és molt alta. Si la precarietat cultural ja és alta, en teatre familiar i infantil encara més, els catxés són molt més baixos, les entrades són més baixes... Una entrada de 10 euros a un espectacle per a adults la trobes barata i, en canvi, a un d'infants si passa de 5 euros sembla caríssim.
