Laura Quintana - Quina importància té el paper dels psicòlegs i psicòlogues en una situació de crisi?
Eva Brugos - No crec que sigui necessària la intervenció d'un especialista. És important normalitzar les reaccions i ser conscients que l'ésser humà té la capacitat d'adaptar-se i superar qualsevol adversitat, s'han superat situacions més greus que aquesta. Tot i això, en casos concrets, com el dels afectats o professionals sanitaris que es puguin sentir desbordats, sí que es pot veure necessària la intervenció d'un professional, però no parlaria de la població en general.

L.Q. - Quines solen ser les reaccions més habituals?
E.B. - El més normal en aquests casos és sentir por. La por és una emoció de defensa amb la qual les persones solem reaccionar de forma natural en situacions d'amenaça potencialment perilloses i que ens serveix per mantenir-nos en alerta i prendre les mesures més adequades. També és normal experimentar simptomatologia ansiosa, irritabilitat, baix estat d'ànim, però, insisteixo, són reaccions normals, no es consideren patològiques i remetran un cop es recuperi l'activitat normal.

L.Q. - Com podem combatre aquestes simptomatologies?
E.B. - Gestionant els pensaments intrusius i distorsionats, és normal que apareguin, simplement és important que en qüestionem la validesa i tractem de buscar-ne altres de menys catastrofistes. I tenir en compte que és temporal, que, com recorden a les xarxes, això passarà i anirà bé.

L.Q. - Sembla que la falta de rutina provoca una sensació de pèrdua de control i d'incertesa. Com podem gestionar-ho en una situació tan adversa?
E.B. - És necessari mantenir uns horaris i unes rutines, però cal ser flexibles, estem davant d'una situació excepcional i ens hem d'anar adaptant en funció de la nostra evolució. Com bé ens ha demostrat el virus, no podem tindre-ho tot sota control, i cal reflexionar-hi.

L.Q. - Quines conseqüències psicològiques pot deixar en la societat aquesta situació?
E.B. - Fa ben poc que ens trobem en aquesta situació i, per tant, caldrà esperar, però pot ser que en alguns casos costi recuperar els costums d'oci o que perduri la sensació d'haver d'estar en alerta de forma continuada. Però en general crec que no hi hauria d'haver conseqüències greus.

L.Q. - Pel que fa als infants, cal tenir-ne més cura?
E.B. - Els nens tenen una capacitat molt gran per adaptar-se a les diferents situacions i actuen segons les reaccions dels adults. Als nens les rutines els donen seguretat, és important dedicar temps al joc, a l'esport i a les tasques escolars, però important també ser flexibles i no convertir-nos en animadors o esplais infantils, hi haurà estones d'avorriment i estones en què els més petits poden manifestar cert neguit.

L.Q. - La convivència 24 hores amb la família és un factor que preocupa. Algun consell per fer-la més amena?
E.B. - Encara que hi hagi moments en què es pugui desbordar la situació, si ens escoltem es pot reconduir la situació.

L.Q. - Sembla ser que les tecnologies estan ajudant a pair la situació. Però, pot ser una font d'ansietat més que d'alleujament?
E.B. - La tecnologia ens pot jugar en contra en el sentit que es difon molta informació no contrastada. Per això s'aconsella consultar fonts fiables, com per exemple l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Important també evitar la sobreinformació, ja que pot generar més angoixa.

L.Q. - De quina forma es pot treure partit d'aquesta crisi?
E.B. - Ens pot servir per replantejar-nos el tipus de vida accelerada que portem en el nostre dia a dia i centrar-nos més en l'aquí i l'ara. Qualsevol crisi ha de servir per enfortir-nos.

L.Q. - Quins consells voldries donar als habitants de la nostra comarca?
E.B. - Que intentin distreure's, segueixin hàbits saludables d'alimentació i procurin fer activitat física dins de les possibilitats, que identifiquin i expressin les pròpies emocions i, sobretot, que mantinguin el sentit de l'humor.