Flo Corretti Ceramista i brodadora

Avui, el ‘fet a mà’ ja és una filosofia de vida

Rosario (Argentina), 1976. Des del seu taller de Torregrossa, aquesta lleidatana d'origen transatlàntic s'ha fet un nom en el món del 'fet a mà' estatal, que dia a dia, confinament a confinament, suma més adeptes. La Flo va començar amb el brodat però ara fa peces amb resina acrílica, les trobareu a @flo_tarareo.art. La delicadesa del punt no l'ha perdut, cada peça és una oda a la bellesa, i a la quietud.

ABEL PUJOL - Quines són les passes prèvies fins a donar llum a Tarareo?
FLO CORRETTI -
Vaig començar amb la fotografia, l'any 1995. Després de fer diverses exposicions, ho vaig deixar i em vaig encaminar cap al brodat artístic, com una afició més que res. L'any 2015 és el punt d'inflexió; és quan patento uns bastidors (marcs de brodat) en forma d'animals que havia dissenyat mesos enrere. La meva alegria va arribar quan DMC, la companyia líder del sector dels fils de brodat, ganxet, punt de creu... es va interessar pels meu productes, que van passar a vendre arreu del món. Era una passa cap al món més professional. Després d'això ho vaig deixar tot de banda durant 3 anys per dedicar-me al naixement i criança del Martí, el meu fill. 

A.P. - I llavors passes a la ceràmica...
F.C. -
Sí, tenia ganes de fer alguna cosa diferent; de fet, ho necessitava. Arran d'una xerrada del ceramista Xavier Mañosa (@apparatu) a la Fundació la Caixa de Lleida, em vaig enamorar de la tècnica i vaig tirar cap aquí. Mai havia fet res amb ceràmica i l'aprenentatge va ser bastant autodidacta; això sí, vaig tenir la sort d'assistir a un curset sobre la resina acrílica, què és el material que utilitzo per fer les peces. Em vaig enamorar tant del material que vaig decidir muntar un taller a casa i vaig estar uns mesos experimentant amb formes, colors i altres materials complementaris, fins a concebre Tarareo.

A.P. - Què creus que tenen en comú les diferents peces de la col·lecció?
F.C. -
Per començar, el procés de creació el concebo com una desconnexió-connexió. És, fins i tot, terapèutic. M'explico: quan entro al taller deixo a fora el soroll, els problemes, certes responsabilitats, i em connecto amb l'obra, els materials, els colors, m'embruto les mans, noto la calma. Això és el que tenen en comú les peces de Tarareo, o almenys totes neixen d'aquí. 

A.P. - En els últims anys sembla que hi hagi hagut una explosió del hand-made, molt lligada a la decoració.
F.C. -
Si, vaig descobrir tot aquest món l'any 2010 i n'he viscut el creixement. Jo crec que avui el fet a mà ja és una filosofia de vida. Necessitem aquesta vessant artística i crec que el darrer confinament ha acabat de confirmar-ho, ens serveix per tornar a l'essència.


A.P. - Parlant d'essència, es conserva encara avui el llegat de les brodadores i ceramistes més antic? 
F.C. -
I tant, hi ha un respecte i una admiració immens. De fet, les tècniques són les mateixes, el que han canviat són les estètiques. Hem tingut la sort, al contrari que en altres oficis, que la tradició s'ha anat seguint generació a generació i no s'ha perdut l'experiència. Hi ha gent molt jove que està brodant. 

A.P. - T'has plantejat fer classes per ensenyar les tècniques i els materials? 
F.C. -
M'ho van demanar diverses vegades quan brodava, però per qüestió d'horaris i de feina m'anava fatal. Tampoc m'atreia massa el món de la docència, però en la darrera edició del Festivalet vaig fer-hi diversos tallers. La veritat és que vaig gaudir-ne moltíssim. No és tant ensenyar com compartir el que tu has après. Això m'ha fet replantejar-me el tema de la docència i ja tinc alguns projectes en aquest sentit.

A.P. - Creus que el món de l'artesania rep prou suport de les administracions? 
F.C. -
Des de la Generalitat hi ha infraestructures de suport però tot es mou a Barcelona. A Lleida tenim la sort de tenir els tècnics de Joventut de la Paeria. Ens falta fer xarxa, hi ha creadors molt bons i cada cop més gent que s'interessa per aquest món. A més, a la nostra zona no acaben de funcionar gaire els mercats d'artesanies, potser perquè no hi ha tant turisme com a la costa, on sí que hi ha més mercats a l'aire lliure. 

A.P. - S'ha organitzat darrerament alguna mostra o exposició d'artesans? 
F.C. -
Sí, museus com l'AFAD, Museu del Disseny i CCAM fan una feina molt interessants, però són a Barcelona. A Lleida l'artesania no està tan lligada al canal museístic. 

A.P. - On veus Tarareo d'aquí cinc anys? 
F.C. -
Ni m'ho plantejo. Suposo que evolucionarà però no vull ni pensar cap a on. Fa 5 anys mai hagués pensat fer el que faig ara, i ja veus que bé.