Les esfereïdores taxes d’atur que cada cert temps fan públiques les administracions o els instituts oficials d’estadístiques no revelen la realitat de les Garrigues ni de bon tros. En cap cas la comarca té un poble amb més d’un 12% d’aturats (taxa de l’Albi), un percentatge que suposa 10 punts menys que l’estatal (22,85%) i vuit punts per sota del català (20,2%).
Una taxa del 6,1%
Així, 17 del 33 pobles de la comarca de les Garrigues es troben actualment per sota de la taxa d’atur comarcal, que el gener del 2012 es va situar en un 6,1%.
Tots tenen un padró inferior als 600 habitants, a excepció de la Granadella, que curiosament es troba al límit i comparteix el 6,1% d’aturats.
De manera general, l’atur puja quatre dècimes a les Garrigues respecte al setembre de 2011 i set respecte al juliol de 2010.
En total, a la nostra comarca (Administrativa i Històrica), hi ha 1.214 persones aturades, 429 de les quals empadronades a les Borges Blanques (gairebé una tercera part de tots els aturats).
No obstant això, són xifres elevades que tradueixen a les gràfiques la situació crítica del món laboral i que han suposat una nova reforma (Reial Decret Llei 3/12) a nivell estatal per part del Partit Popular, que ha comptat amb el vistiplau del Govern de la Generalitat de Catalunya i de Convergència i Unió al Parlament.
Reforma laboral
Pel que fa pròpiament a la reforma laboral, aquesta s’ha fet amb la intenció de crear ocupació, o almenys això han pregonat els seus promotors, de tarannà conservador i ultraliberal.
Segons experts en matèria juridicolaboral consultats per aquesta publicació, la reforma suposarà, principalment, “flexibilitzar l’acomiadament per causes econòmiques, abaratir l’acomiadament improcedent (a 33 dies amb un màxim de 24 mensualitats), facilitar l’acomiadament per absentisme i eliminar l’autorització administrativa per tramitar els ERO, que també seran extensius a l’administració pública”.
Així, es desprèn, també, de la reforma del govern del PP, segons les mateixes fonts jurídiques, “equiparar l’estat espanyol amb el seu entorn europeu, treballant amb major mobilitat funcional o geogràfica, regulant una sèrie de mecanismes com la reducció temporal del salari o de la jornada”.
A més, després del fracàs dels serveis d’ocupació en la darrera legislatura, “s’obre el camp d’actuació a les Empreses de Treball Temporal (ETT), privatitzant les activitats de col·locació i equiparant aquests ens a l’agència d’ocupació SOC”.
Finalment, “es desmembra la negociació col·lectiva (convenis col·lectius), amb la consegüent debilitació de la força sindical”.
Les mateixes fonts concluen que “aquesta reforma sistematitza elements que ja van ser introduïts (alguns d’aquests) en les reformes laborals dels últims dos anys (govern Zapatero). Amb aquesta reforma no es generarà més ocupació, sinó inseguretat per a la classe treballadora, que no podrà trobar suport en la negociació col·lectiva per tal de reclamar els seus drets. És, sense cap mena de dubte, una reforma absolutament classista”.