“A qui li importa el que nosaltres diguem? Potser ens faran cas?”, amb aquesta miscel·lània entre la indignació i la desmotivació responen molts dels ciutadans dels pobles de la comarca de les Garrigues més propers a la Central Nuclear d’Ascó quan se’ls pregunta si estan d’acord o no amb la implantació del MTC nuclear (Magatzem Temporal Centralitzat). I és que pobles com Bovera, Bellaguarda, Granadella, Maials, Almatret o Llardecans contemplen impàvids  com un petit municipi que els queda a no més de 20 quilòmetres de distància podria acollir tots els residus nuclears de l’Estat espanyol en una sola instal·lació. A més, tot i ser els pobles més propers, a banda dels de la Ribera d’Ebre, no tenen ni veu ni vot sobre la decisió que pendra el govern espanyol.

Molts estan segurs que d’alguna manera o altra el cemintiri nuclear repercutirà de manera negativa sobre el territori. “Els pagesos creuen que l’oli que fan pot baixar de categoria només per estar a prop del cemintiri nuclear, ningú el vol”, explica la Josepa, dona d’un pagès productor d’oli de la Granadella.

No obstant, algú altre recorda que el perill de radiació existeix des del moment en què es va construir la CN d’Ascó (vegeu opinions). En aquest sentit, els pocs partidaris de la seua instal·lació a la comarca defensen que la instal·lació crearà llocs de treball. Res més lluny de la realitat: segons Enresa (empresa pública que gestiona els residus radioactius) “l’entorn de la instal·lació es beneficiarà directa i indirectament d’aquest projecte. En la construcció del MTC es crearan unes 300 ocupacions, i el seu funcionament garantirà més d’un centenar de llocs de treball estables durant 60 anys.”

El model d’incentius que s’està utilitzant fins ara a Ascó entre la CN i l’ajuntament ha estat el de primar l’administració local per lloc de treball creat.

La descripció física del magatzem temporal centralitzat, segons el dossier d’Enresa, és la d’una estructura que s’assembla a una nau industrial, d’aproximadament 283 metres de llarg 78 metres d’ample i 26 metres d’alt. L’espessor dels murs és de 1,5 metres i els conductes d’aire dels edificis d’emmagatzematge arriben a una altura de 45 metres respecte al nivell del sòl.

Les piscines de les centrals nuclears estan gairebé saturades i en 2011 tornaran de França residus d’aquesta tipologia, aquesta és la justificació d’Enresa i de l’Estat espanyol per centralitzar els residus en una sola instal·lació.

La propina

Tots els plecs de condicions per optar a acollir el cementiri parlen d’un ‘centre d’investigació’ que hauria de portar científics i llocs de treball a Ascó i al seu entorn, però enlloc es concreta en què consistirà exactament aquest laboratori.

Segons recull Directe.cat, aquest centre d’investigació acolliria un nou reactor nuclear experimental, amb el qual es buscaria reduir els anys de vida d’alguns elements radioactius, com el plutoni.

La transformació, anomenada ‘transmutació’, que investigaria l’empresa pública Enresa a la seu del cementiri nuclear es realitzaria bombardejant els residus radioactius amb partícules subatòmiques per tal de transformar-los si es pot en elements menys contaminants.

Es tracta doncs d’un reactor experimental que generarà més contaminació radioactiva i augmentarà els riscos d’accident.

Greenpeace ha denunciat aquesta ocultació d’informació per part del govern espanyol, i ha assegurat que els tècnics de l’empresa pública Enresa menteixen en assegurar als diversos pobles que el centre tecnològic associat seria una espècie de viver d’empreses on s’hi faria recerca de radioteràpia.