El president de la Generalitat, Artur Mas, inaugura aquest dimarts a la tarda la planta Termosolar Borges, la primera del món que combina energia solar termoelèctrica amb una unitat de biomassa.

El projecte, promogut per Abantia, Comsa Emte i l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), culmina dos anys de feina, que es van iniciar el març de 2011 amb la col·locació de la primera pedra de la planta, en un acte que també va presidir Artur Mas. A més de Mas, prenen part de l'acte inaugural el president de Termosolar Borges, Joan Gummà i l’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir. 

Posada en marxa in extremis
El 13 de desembre, les empreses Abantia i Comsa-Emte anunciaven la posada en marxa de la macrocentral i s’entrava així, per pocs dies, dins del termini fixat pel Ministeri d’Indústria, l’1 de gener de 2013, per tal que la instal·lació quedés inclosa dins de la llista de les que podien rebre primes a la producció d’energia renovable. Fonts de l’explotació de la planta, però, reconeixien a SomGarrigues que es tractava d’una “arrencada en proves”. 

De dia i de nit
Anunciada a finals de 2009, es presenta com la primera central de sistema híbrid del món, és a dir, que combina l’energia produïda pels miralls termosolars i la produïda per la combustió de biomassa, a més d’una tercera font de subministrament a través de gas natural. Mentre l’energia termosolar és renovable i neta, la biomassa és renovable, però no és neta, atès que genera emissions de micropartícules a l’atmosfera. El projecte inicial no incloïa aquesta segona opció, que suposa cremar 70.000 tones anuals per tal que la instal·lació generi electricitat també quan no hi ha sol i, d’aquesta manera, pugui estar a ple funcionament durant les 24 hores del dia. L’equip de govern borgenc d’aquell moment va autoritzar-ne la modificació i la Plataforma Garrigues per la Defensa del Territori, constituïda fa 10 mesos, s’hi ha mostrat disconforme, perquè contribuirà, segons l’entitat, a la concentració i saturació d’emissions atmosfèriques en una zona on també hi ha una central d’oleàcies, una planta de tractament de purins, una d’alfals i la futura central de biomassa.

96 hectàrees
La planta, que ha generat una trentena de llocs de treball directes, ocupa una superfície de 96 hectàrees i compta amb 2.688 paràboles de camp solar, de 5,5 metres de diàmetre i 12 metres de longitud cadascuna. La instal·lació ha tingut un cost de 153 milions d’euros, inversió per a la qual es va demanar un crèdit de 99 milions a 19 anys al gener.