L'eminent científic Joan Oró Florensa, que ostentava el títol de fill predilecte d'Alcanó, va morir fa 10 anys, el 2 de setembre de 2004, després d'una prolífica carrera com a bioquímic. Nascut el 1923, Oró estava fortament vinculat amb la comarca ja que el seu pare era d'Alcanó, la mare de Torrebesses i la seua muller, Maria Forteza, de les Borges Blanques.
Conegut per haver aconseguit sintetitzar l'adenina, una de les bases nitrogenades de l'ADN i l'ARN, va ser un dels precursors de la teoria de la panspermia, segons la qual l’aparició de la vida a la Terra pot ser d’origen extraterrestre.
Oró va ser catedràtic de la Universitat de Houston, on es va doctorar després de llicenciar-se a la Universitat de Barcelona, d'on també seria, més tard, professor. Durant la seua trajectòria professional va treballar per la NASA, l'agència espacial estatunidenca, en els programes d'investigació Apollo i Viking. La seua tasca li va valer el reconeixement com a doctor Honoris Causa per les universitats de Granada, Houston i Lleida. A més de ser premiat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit tecnològic i científic, la Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi del govern espanyol, l'Alexander Ivanovich Oparin Medal Award de la Societat Internacional d'Astrobiologia, la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Fundació Catalana per a la Recerca, la Medalla de President Francesc Macià o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, entre altres. El 17 de desembre de l'any 2000 va ser declarat fill predilecte d'Alcanó i el 23 de juny de 2003, un any abans de morir, el rei d'Espanya li va concedir el títol de marquès d'Oró, que va crear per a ell.
El ponentí va tornar dels EUA l'any 1980, quan va tenir una breu implicació política, com diputat al Parlament de Catalunya (1980-81) per Convergència i Unió; a més d'assessorar sobre matèries científiques el govern i el president de la Generalitat. L'any 1993 va crear la Fundació Joan Oró, amb la voluntat d'impulsar la investigació científica i que ara preserva el seu llegat. Un llegat que hauria de formar part d'un museu de la ciència, segons l'acord al qual van arribar amb l'Ajuntament de Lleida en l'època d'Antoni Siurana i que continua aparcat, després d'un acord -ja amb Àngel Ros com a paer en cap- amb la Fundació 'la Caixa' per convertir la idea en un CosmoCaixa. Tot amb tot la Paeria de Lleida ha batejat el 2014 com a Any Oró.