L'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, moria a l'hospital de Valls Josep Farré Lloreta, Pare Benet, natural de les Garrigues. Tenia 89 anys i era el monjo més antic del monestir de Poblet (Conca de Barberà).

El Pare Benet va néixer al Vilosell el 4 de gener de 1925, quan Poblet era un munt de runes. El 1941, amb només 16 anys i procedent del postulantat dels pares Paüls de Bellpuig, va entrar al vell cenobi, tot just cinc mesos després de la restauració del monestir. La unció sacerdotal li va ser conferida el 1949 a l'església de Poblet pel bisbe letó Antoni Urbss, exiliat a Montserrat.

Amb un petit grup de joves monjos va cursar estudis a Montserrat el 1942, i, després, a Suïssa, a Hauterive, a un monestir també restaurat recentment. El Pare Abat Maur Esteva el va enviar un any a Bolívia, al Col·legi que les monges alemanyes tenien i tenen encara a la Paz, per fer-hi un servei pastoral. A Poblet, entre altres activitats, va col·laborar en la docència dels joves monjos en període de formació, va formar part de l’schola cantorum, va exercir el càrrec d’hostatger, etc.

Tanmateix, es va distingir sobretot per la seva disponibilitat a tots els serveis que se li demanaven en bé de la comunitat, segons fonts del centre. Amant de les tradicions del monestir, va estudiar a fons la vida i obra de tres monjos insignes de Poblet: sant Bernat d’Alzira, fra Pere Marginet i l’abat Bartomeu Conill. De les seves obres també en va dedicar algunes a la història del Vilosell i la Pobla de Cérvoles. Va col·laborar en la renovació litúrgica, després del Concili Vaticà II, amb la creació de noves melodies per als textos en català.

A Poblet se'l recorda per la seva amabilitat, "entre tendra i humil", i pel seu bon humor, "un ingredient, aquest darrer, molt important per a la vida d’una comunitat, i que ell sabia treure i repartir amb generositat del saler del seu bon cor".