Aquest dimecres, i fins el 20 d’abril, s’obre el termini per inscriure totes les candidatures de cara a les eleccions municipals del mes de maig, i una de les incògnites és si hi tornaran a haver “llistes fantasma”, és a dir, candidatures formades per persones alienes als pobles on es presenten. A vegades, tota la llista està formada íntegrament per gent de fora, sense cap vincle residencial amb el municipi, i a vegades en són una part.

Històricament, qui més ha aplicat aquesta pràctica qüestionable en termes d’ètica democràtica són els dos partits estatals, PSC i PP, que han fet llistes a la comarca amb gent de Barcelona o de València. Als comicis municipals de 2011, però, s’hi va afegir CiU, que va presentar “llistes fantasma” com a mínim a dos pobles: Fulleda i Tarrés; la novetat, a més, és que no les omplia amb gent de lluny, sinó de la pròpia comarca, arbequins i borgencs –amb càrrec o familiars de càrrecs del partit- que es presentaven a aquests altres pobles.

Fulleda i Tarrés són els dos municipis més petits de les Garrigues i, paradoxalment, van ser on hi concorrien més candidatures: de les 4 de Fulleda, dos eren “fantasma” (PSC i CiU) i a Tarrés ho eren tres (PSC, PP i PxC), a més d’una de CiU completada amb gent de fora. Altres casos van ser els del PSC al Cogul o del PSC i PP a la Floresta. De fet, els populars sempre han tingut serioses dificultats per arrelar a les Garrigues, i el 2011, tot i els bons resultats a les eleccions autonòmiques, només presentaven 10 llistes, cinc menys que el 2007. Per aquest 2015, de moment, en tenen confirmades tres.

Per què es fan “llistes fantasma”?
Recórrer a gent de fora del poble per omplir una candidatura respon, bàsicament, a dues raons: aparentar una suposada implantació territorial i, sobretot, computar vots i regidories per al Consell Comarcal. I és que la composició d’aquesta institució, tal vegada la més disputada, es fa a partir del nombre de vots i del nombre de regidors obtinguts al conjunt de la comarca. A partir del percentatge de vots de cada partit es defineixen 2/3 dels consellers i, l’altre terç, a partir del percentatge de regidors. I, per ser conseller, cal un requisit: ser regidor; i els partits han d’evitar que més d’un terç dels seus representants al Consell siguin del mateix poble.

Tot plegat fa que, esgarrapar alguns vots i, si pot ser, alguna regidoria a algun dels municipis de la comarca, pugui acabar sent determinant de cara al Consell Comarcal; un objectiu que, amb la fórmula de “llistes fantasma”, poc té a veure amb la voluntat d’implicació en la vida pública del poble on un es presenta com a candidat. En alguns casos, fora de la comarca, la Junta Electoral ha arribat a anul·lar candidatures fantasma.