Al núm. 339 de SomGarrigues publicàvem un article sobre l'increment constant del rebut de l'IBI urbà a les Borges Blanques. La informació va motivar una resposta al cap d'unes setmanes de l'equip de govern, que vam publicar al núm. 441, seguida de la corresponent rèplica de la redacció del periòdic aclarint l'article inicial i mantenint la informació que s'hi donava. Aquesta és la seqüència:
Article de SomGarrigues publicat el 16/12/2016
IBI a les Borges, un impost que sempre puja
Es faci la lectura que es faci, el que acaben pagant cada any els borgencs en impost de béns immobles (IBI) urbans és sempre més que l’anterior. I el 2017 seguirà sent així, després que el ple municipal del 2 de novembre hagi aprovat que el tipus impositiu passi del 0,7950% al 0,8069%.
Jugar amb el tipus
L’any 2007 va entrar en vigor la revisió dels valors cadastrals proposada el 2004 per l’Estat i acceptada pel govern municipal de Carme Benet, que duplicava o triplicava –en alguns casos, encara més– les quantitats. Era al final de la bombolla immobiliària i, de sobte, els immobles van passar a ser valorats per molt més del que ho havien estat fins al moment. Des d’aleshores, tot i que la bombolla ha petat i el mercat s’ha desplomat, els valors s’han mantingut elevats i la base liquidable sobre la qual s’aplica el tipus municipal ha anat pujant, amb l’objectiu d’arribar a igualar-se al valor cadastral en deu anys, cosa que s’ha produït aquest 2016.
Per mitigar l’impacte d’aquesta pujada constant de la base, els successius governs municipals han fet ús del marge que tenen: el tipus. Entre el 2008 i el 2011, el govern d’ERC el va abaixar del 0,6666 al 0,6600 primer i al 0,6300 després. Durant el mandat posterior de CiU, es va abaixar al 0,5985, en què es va mantenir durant els anys 2013, 2014 i 2015.
No perdre ingressos
Aquest 2016, però, la tendència s’ha invertit. Per primera vegada, coincidint amb una baixada important dels valors cadastrals iniciada el 2014, la base liquidable també baixava. És evident que les xifres a què s’havia arribat estaven molt per sobre d’un mercat desplomat. L’ajustament, però, no s’ha traduït a les quotes dels borgencs, ja que el consistori no ha continuat la congelació o rebaixa del tipus, sinó que l’ha apujat, del 0,5985 al 0,7950 el 2016 i fins al 0,8069 el 2017, la xifra més alta des de fa anys. El rebut ciutadà, per tant, continua cap amunt.
L’objectiu és evitar la pèrdua d’ingressos municipals per la baixada dels valors i que l’equip de govern xifra en uns 90.000 euros. “Si no es rectifica, pot ser un greuge en l’equilibri pressupostari d’ingressos i despeses”, va dir l’alcalde, Enric Mir, a l’últim ple. L’equip de govern treu ferro a l’assumpte i explica que l’increment de l’IBI per a l’any 2017 és de 6,40 euros de mitjana per rebut. Amb tot, el que es recuperaria amb l’augment del tipus són uns 30.000 euros, que es volen destinar a “fomentar l’ocupació i l’emprenedoria”. Les ordenances es van aprovar amb els vots favorables del PDEcat, mentre que ERC hi va votar en contra i el regidor de la CUP va excusar la seua assistència.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Resposta de l'equip de govern de les Borges
13/1/2017
Impostos a les Borges, congelació i estalvi
Esmerçar esforços a sanejar les finances municipals des del 2011, aconseguint pagar a 30 dies els proveïdors, rebaixant substancialment l’endeutament i a la vegada moderant els increments d’impostos, és una tasca de la qual ens podem sentir satisfets quan, paral·lelament, l’Ajuntament dóna més i millors serveis. És innegable que la tendència del valor dels béns va a l’alça i, amb aquesta, la part tributària que correspon, i per definició l’aportació de cadascú de nosaltres és en benefici del bé comú. Pel que fa als immobles, d’ençà de l’any 2012 no és l’Ajuntament qui té la potestat de l’IBI, sinó el mateix Cadastre, que controla i regula els valors.
Per altra banda, cal esmentar que sorprèn l’equip de govern municipal que la redacció d’aquest mateix mitjà no estigui en condicions d’explicar amb més rigor la realitat de la contribució urbana de les Borges, per exemple en el seu article publicat al núm. 439. Hem de dir que fins a cert punt és comprensible pel fet d’haver de tractar un tema prou tècnic i potser influenciat per algunes consideracions polítiques. Si més no, també hi hem d’aportar els aclariments necessaris més enllà del Ple Municipal, amb el suport de la informació econòmica de l’Ajuntament de les Borges i l’Organisme de Recaptació de la Diputació, que s’encarrega de la gestió i cobrament d’aquest tribut.
Per tant, estem en disposició d’exposar i analitzar unes dades objectives mitjançant la gràfica següent, amb els increments mitjans d’aquest impost al llarg dels últims anys, de la forma més significativa per a un ajuntament i per a les famílies, al marge de possibles supòsits particulars, que poden ser tant superiors com inferiors a les mitjanes representades. De res no serveix basar-se en arguments com revisions cadastrals, variacions de tipus impositiu i casos personals diferenciats, perquè no permet visualitzar tendències clares i prou significatives.
Com hom pot apreciar, tot i que surt en negatiu la quota en una anualitat, queden paleses dues mitjanes d’increment ben distintes i directament relacionades amb les successives etapes de govern municipal.
Convé afegir que, en el tema d’impostos, l’element cabdal és sense dubte l’esforç fiscal de les famílies, i en aquest sentit cal recordar dos aspectes. Primer, el fet d’haver aprovat reduir en dues ocasions els valors cadastrals un 20% i un 23% el 2012 i el 2016, respectivament, ha comportat a la vegada una disminució per igual en l’impost de transmissió, a més dels efectes igualment a la baixa en la declaració de la renda quan s’incorporen aquests valors patrimonials; per tant, aquest és un primer estalvi. Per altra banda, cal tenir ben presents les millores efectuades a la ciutat en els darrers anys, com ara el sanejament, la reposició del ferm viari, l’enllumenat públic renovat, la substitució de voreres, els nous espais d’esbarjo, etc.; millores que no han suposat per part de l’Ajuntament la imposició de contribucions especials per als veïns, tal com existia; i aquesta és una novetat a les Borges d’ençà de l’any 2011.
Per tant, podem concloure que per primera vegada a les Borges s’ha practicat la congelació real i efectiva en el conjunt dels impostos locals, a més d’un estalvi important als veïns i altres beneficiaris de les zones amb millores urbanes realitzades en els darrers cinc anys. Per a qualsevol comprovació, els borgencs i borgenques poden contrastar aquestes dades amb l’import dels seus rebuts i les dades de l’Ajuntament.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Rèplica de la redacció de SomGarrigues a l'escrit de l'equip de govern
13/1/17
Resposta a l’equip de govern de les Borges Blanques
En resposta a l’escrit d’aquesta mateixa pàgina, des de la redacció d’aquest mitjà, a qui s’acusa de falta de rigor i consideracions polítiques, manifestem que la sorpresa és nostra quan es diu que de res no serveix basar-se en revisions cadastrals o variacions de tipus impositiu a l’hora de parlar de l’IBI. És un tema complex, sí, però una cosa és clara en aquest impost: aquí i a tot arreu es calcula sobre la base dels valors que defineix el Cadastre i el coeficient del tipus impositiu que estableixen els ajuntaments. Que justament ara que baixen els valors (sorprèn, també, que l’equip de govern afirmi que “els valors dels béns va a l’alça”) s’hagin apujat el tipus és innegable, i ha fet que els ciutadans continuïn pagant més cada any, hi hagués qui hi hagués al capdavant de l’Ajuntament.
Des d’aquí convidem els lectors borgencs a comprovar-ho amb els seus rebuts. A més, la gràfica que exposa l’equip de govern, que no queda clar d’acord amb quines dades s’ha elaborat, només fa que confirmar-ho: l’IBI cada any puja; més o menys, però puja. I aquest era el tema de l’article al qual fan referència, no els terminis de pagament als proveïdors, ni els nivells d’endeutament, ni la declaració de la renda o les actuacions urbanístiques.