Sembla que aquesta vegada sí, que serà possible recuperar i dignificar les restes humanes d’alguna de les fosses de la Guerra Civil que hi ha a les Garrigues i buscar-ne els possibles familiars. Així ho assegura el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, que ha presentat un nou pla que per a aquest 2017 preveu una quarantena d’actuacions a Catalunya, una de les quals a la zona entre Alfés i Aspa. Serà la primera d’aquest tipus a la comarca.

Crida a persones interessades

De moment, cap dels dos ajuntaments sap exactament el punt on es treballarà ni quan es començarà. Se sap, això sí, que amb les obres de les rases del reg de suport del canal Segarra-Garrigues haurien aparegut algunes restes i seria en això que se centrarien els treballs, però tampoc no es descarten exhumacions a altres punts de la zona on hi ha fosses confirmades, com al cementiri d’Alfés. “Farem tot el que convingui”, explica l’alcalde, Hilari Guiu.

Des del consistori aufesí ja s’ha fet una crida per trobar persones interessades en la identificació genètica de desapareguts a la guerra i a la qual ja han respost alguns veïns del municipi. S’espera que també s’acabin rebent peticions de gent de fora que sospiti que el seu familiar hagués pogut morir a la zona. I és que a Alfés s’hi va instal·lar un hospital militar republicà i els cossos de soldats que hi morien van fer cap al cementiri, on es calcula que hi pot haver un centenar de persones per identificar. El procés serà igual arreu del país: obrir els punts escollits, fer un estudi antropològic, fer proves genètiques de les restes i creuar-les amb les dades de la gent que busqui els seus familiars. Si coincideixen, es portarà on demanin aquests; si no apareix ningú vinculat als difunts, s’enterraran al mateix cementiri.

La primera

El nou pla de fosses del Govern arriba després d’anys d’hibernació d’un projecte que ja s’havia aprovat entre el 2008 i el 2010. El fre imposat al Memorial Democràtic ho va deixar tot a l’aire. En aquest sentit, el Centre d’Estudis de les Garrigues, que aleshores ja va presentar un ambiciós projecte de recuperació a la zona de la Granadella, es mostra satisfet per la represa, però demana que “no comencem forts i després, per falta de diners o canvi de rumb polític, haguem de parar en sec una altra vegada”, alerta Josep Rubió, president de l’entitat.