El 67% del combustible derivat de residus (CDR) que necessita la planta de Tracjusa per funcionar amb el sistema de la gasificació s'haurà d'importar de fora de les Garrigues i del Pla d'Urgell. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi encarregat pels promotors del projecte a l'ambientòleg Ramon Folch i que, després d'haver-se presentat el mes passat a Juneda, s'ha exposat als grups polítics del Parlament de Catalunya. Segons el dictamen, "és possible que en el futur el CDR pugui provenir de plantes de tractament de residus més properes" però, de moment, la majoria s'haurà de portar d'altres indrets, ja que a Ponent la fracció resta no es tracta en planta, sinó que fa cap a l'abocador.
Un dels punts de conflicte amb els contraris a aquest nou projecte és precisament la composició d'aquest combustible granulat fet a partir de residus, el qual la plataforma opositora alerta que conté un 30% de plàstics. L'informe de Folch assegura que els CDR utilitzats tindran una composició "força homogènia", atribuïble a "la millora de la recollida selectiva i els tractaments de separació previs", però no especifica més detalls.
Emissions
Una altra de les preocupacions ambientalistes sobre la nova Tracjusa són les emissions a l'atmosfera, especialment les dioxines i furans, elements que l'antiga planta -que funcionava amb gas natural- no emetia. L'estudi no nega l'existència de dioxines i furans, però la compara amb la que tindria una gran incineradora convencional o una central de cicle combinat i conclou que amb la gasificació és menor; el mateix que passaria, segons l'estudi, amb l'òxid de carboni i els òxids de nitrogen. La incorporació de ciclons a la sortida del gasificador per captar partícules en suspensió, la neteja química dels fums, uns filtres de mànegues i sistemes de mesura en continu "més exigents que els que requereix la legislació" garantirien, diu el gabinet de Folch, la qualitat de l'aire, ja que les emissions serien "acotades".
Economia circular
Finalment, el dictamen ambiental encarregat qualifica el projecte d'"exemple positiu en termes d'economia circular", ja que en lloc de portar els residus a l'abocador "busca maximitzar-ne la valorització per convertir-los en recursos assimilables per a les estructures productives". L'estudi es refereix, així, a la jerarquia europea de residus, que estableix l'abocador com a última opció. La valorització se situaria penúltima, mentre que al davant hi ha el reciclatge i la reutilització i, en primer lloc, la prevenció.
La plataforma opositora al projecte considera que "el debat entre abocador o incineració és un debat trampa, perquè incinerar també és un tractament final, que crema matèries amb valor econòmic". "L'autèntic dilema és incinerar o reciclar, i el primer impossibilita el segon." En aquest sentit, l'entitat recorda "la feina que hi ha encara a les Garrigues per millorar els índexs de reciclatge, un dels pitjors de Catalunya".
Picabaralla política a les Borges
Aquest març, el govern de la capital garriguenca i l'oposició han protagonitzat acusacions mútues amb relació a la política ambiental. Inicialment, ERC va acusar l'alcalde, Enric Mir, d'ocultar informació relativa a un estudi de qualitat de l'aire encarregat per l'Ajuntament i no fet públic, a la qual cosa va respondre l'alcalde acusant els republicans d'haver autoritzat, al seu dia, les plantes de Tracjusa, General d'Olis i termosolar [v. SomGarrigues, núm. 445]. A tot això, ERC ha replicat que hi va donar suport "com l'antiga Convergència, perquè l'obertura va ser amb gas natural, no cremant residus urbans", i assegura que l'estudi de qualitat de l'aire no es va encarregar pel judici de les oliasses "sinó amb motiu del projecte d'una planta de biomassa promoguda pel mateix promotor que Tracjusa" i "fruit d'una forta pressió social". La rèplica del PDeCAT i Demòcrates acusava ERC d'hipocresia i demanava "sentit de responsabilitat" al Departament d'Agricultura per solucionar la problemàtica ambiental de la manca d'alternatives viables a la gestió dels purins a la comarca. Finalment, ERC ha decidit anar al Síndic de Greuges i a la Comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública per l'estudi no publicat.
JuntsxJuneda demana alternatives
El dictamen de Ramon Folch al projecte de nova Tracjusa tampoc no ha convençut JuntsxJuneda, formació de l'oposició al consistori de Juneda vinculada a ERC. "No deixa de ser un projecte pioner que no té precedents a l'Estat espanyol i les instal·lacions similars a Europa han fracassat per deficiències en el funcionament i nivells d'emissions elevats". Sobre l'exemple de la planta de gasificació d'Eixea (Aragó), JuntsxJuneda afirma que no consumeix CDR, sinó biomassa d'origen vegetal i, per tant, "no contenen una tercera part de plàstics i, en conseqüència, de clor com el CDR". Per aquest motiu, la formació reclama seguir el principi de precaució i demana als promotors de la planta "que replantegin el projecte i apostin per combustibles com la biomassa vegetal o sistemes de tractament que s'estan fent amb èxit en altres indrets amb problemàtiques similars". En el mateix comunicat, JuntsxJuneda es desmarca dels fotomuntatges que corren per les xarxes socials en relació amb aquest conflicte. "Mai podrem estar d'acord a personalitzar els atacs per fer mal a les persones, tothom té dret a expressar les seves opinions i que se li respectin", diuen.
El problema dels purins al marge de Tracjusa
Des de que es va posar en marxa l'any 2001, la planta de Tracjusa tractava uns 100.000 m3 de purins, xifra similar a la que es tractava a VAG, l'altra planta que hi havia al terme de Juneda. Amb el nou projecte, les quantitats serien similars, uns 80.000 m3 de purins i uns 20.000 més de purins o altres productes. Si bé això donaria sortida a una part de les dejeccions ramaderes que es generen a la comarca i, en conseqüència, suposaria una disminució de les probabilitats de contaminació d'aqüífers per nitrats, el volum total de purins que hi ha a les Garrigues ronda els 400.000 m3. La posada en marxa de Tracjusa, per tant, en podria absorbir una quarta part, aproximadament, però la resta continuen suposant un problema. I el mateix passa en l'àmbit de Catalunya, on amb les sis plantes que hi havia en funcionament abans que es tanquessin es podien tractar 600.000 m3, xifra que representava només el 4% dels purins generats anualment a Catalunya, segons explica el mateix estudi de Ramon Folch.